Mostrando entradas con la etiqueta Marcel Cranc. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Marcel Cranc. Mostrar todas las entradas

29.11.14

Otros


Surgió sin más como algo inesperado, debió doler, tampoco somos tan raros. Anocheció deprisa en tu mano. Disimular, aquí nunca pasa nada y convencer con caras de guirnalda inventar un mundo que nos protegerá del adiós. Éramos otros, éramos otros, éramos todo aquello que jamás pudiste imaginar, éramos otros, no había nada artificial. En tiempo va y deshace cualquier duda, nos pudimos ver a través de la armadura, el odio al fin acaba si luchas. Amaneció deprisa en nuestras manos y cada vez que pienses en estos años parecerá que todo ha sido un sueño tan real sonreirás. Seremos otros, seremos otros, seremos todo aquello que jamás pudiste imaginar, seremos otros no habrá nada artificial.

Marcel Cranc – Despertar

(lletra: coveralia.com)

16.11.13

Perlas ensangrentadas


La interrogué en el camerino sobre la muerte de René, me contestó con evasivas, no sé, no sé, no sé, no sé. Vámonos, me dijo tengo que hablarte de unas perlas ensangrentadas, flores pisoteadas.  Perlas ensangrentadas,  flores pisoteadas. René fue sólo un instrumento  una fachada nada más. A mí me llegará el momento  me dijo con tranquilidad. Vámonos, me dijo.  Tengo que hablarte de unas  perlas ensangrentadas, flores pisoteadas. Perlas ensangrentadas, flores pisoteadas. La acompañé hasta su casa nos despedimos sin hablar. Aquella fue la última noche. Tres tiros le hicieron callar. Recordé su frase, aquella historia  sobre perlas ensangrentadas  flores pisoteadas. Perlas ensangrentadas,  flores pisoteadas.

Alaska y Dinarama - Canciones profanas (tb versió Marcel Cranc)




(lletra: música.com)

3.11.13

Petit amor


Un dia ens vàrem trobar, tu dius que massa tard, cercant un mateix port que ens duia cap enlloc. Ara véns i ara te'n vas i no ens podem queixar després de tan de temps no haver-nos oblidat. Tu fas que hl hagi un port, tu fas que tengui sort. On seràs?, on seràs petit amor?  I don per assumit que ningú és de ningú o tu no saps què vols o dius sense sentits. Te portaria estels d'un cel imaginat. On seràs?, on seràs petit amor? Tu fas que hl hagi un port, tu fas que tengui sort. On seràs? on seràs petit amor?

Marcel Cranc – Imagina


(lletra: viasona.cat)

3.1.12

Darrerament


Darrera sa finestra surt una invitació des sol. I a mi em queden quatre hores més. Tu estaràs llegint un llibre llarg amb Mozart o qualque madrigal. Aquell que t'estima prepara café. S'encenen tots es carrers i passa massa gent. Potser t'estava cercant, potser no sé enyorar i encara que no sé massa bé si ha estat es dia o ja fa temps pens molt en tu darrerament. Hi ha dies grisos i a vegades fa vent però un dia com aquest no passarà en va igualment. S'encenen tots es carrers i passa massa gent. Potser t'estava cercant, potser no sé enyorar. Bé, massa bé, gens bé...

Marcel Cranc - Imagina