Tres acords per la balada d'en Joan Matraca

T'he pintat mil cops amb pintures barates, Per tu omplia les tardes de xocolata,  i la meva estabilitat camina de la mà de tres pedres que porto dins la butxaca...  Potser he perdut les dents però no el somriure, i a la Rambla els nens em criden on collons vas amb aquestes pintes?  i jo els dic:  Que sóc el boig que balla cara al nord, que es perdia en els teus cabells de foc, que esperava amb impaciència, sempre, l'hora del tallat,  i sóc...  el boig que balla cara el nord de barba densa i aires de pintor que dubta que trobessis  el que buscaves amb la mort.  Oooh... La terra plora... oooh... també ho fa el cel... oooh... el temps passa lent... oooh... però sóc més a prop teu...  Des dels boscos on el vent, tímid, xiulava el teu nom, a la solitud del far on comença el mar. En la por, en la foscor i fredor d'un mur de pedra, on les meves esperances tu, vas afusellant. Les gotes d'aigua fresca que lliscaven pel teu coll, a dalt de la lluna, on esmorzàvem tot dos sols. En el cant d'una sirena que s'endú una princesa i ara els angels, ara els angels, que no aixequen cap...   I augmenta,  i augmenta la rabia al cridar...  Que sóc el boig que balla cara al nord, que es perdia en els teus cabells de foc, que esperava amb impaciència,  sempre, l'hora del tallat...  I sóc...  El boig que balla cara el nord de barba densa i aires de pintor que dubta que trobessis , el que buscaves amb la mort.  I sóc...  Qui t'ha pintat mil cops amb pintures barates...

Estúpida Erikah - Tres acords per la balada d'en Joan Matraca

(lletra: viasona.cat)

El que els nens fan

T’ajudo amb l’últim botó del vestit mentre em dius que la corbata no fa joc amb la camisa de ratlles,  diumenges dinars familiars són motius per discutir,  la nena em somriu a mi que tot ho fa per mi... La teva germana ha volat des de Milà, la Blau cada dia està més gran i el pare ‘diga’m, què tal està, d'aquesta se’n sortirà,’ hi ha hagut dolços de París i seuen tots a taula, alegres se’ls veu parlar i els nens fan marranades jugant amb molles de pa. La Bruna no s’acaba el que té el plat, Flor, voldràs cafè o tallat? Si us plau, sortiu fora a fumar potser, potser ho hauria de deixar, serà més fàcil que deixar-te d’estimar.  I els grans parlen d’un país somiat i d’un règim derrocat i aquí els nens fan, els nens fan migdiada, aquí els nens fan, per sort, els que els nens fan.

Estúpida Erikah- Fora les cendres

(lletra: viasona.cat)

Iturralde González

En Ramon ha sigut soci amb dret a seient des dels cinc anys i l'Antònia sempre hi anava amb l'avi Miquel. Han passat per Les Corts, el Camp Nou, han comprat una tele en color; han menjat arròs cada dia esperant que els temps fossin millors. Gelats a la Rambla i quan ella es despistava... ell apareixia amb un ram de flors. Són dos joves que ja fa molt temps complien les seves noces d'or. Un tramvia de tarda els tornava a casa desprès del futbol els problemes de cor d'en Ramon van en taxi i costen un ronyó. Però recorda petons i mirades en un embalat de Canet de Mar; els gols d'en Kubala, piromusicals; matins a l'església, mocadors al camp, i quan duien els nens, que ja s'han fet grans, una lluna de mel vora el mar. I a nostre Senyor li demana que se l'endugui a ella primer, que ja es queda ell passant els dies més tristos. I ara que amb suavitat la pren de la seva petita mà, es pregunta si ella també esta pensant: - el millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat. Van a buscar els nets a l'escola, en Jordi i la jove treballen fins tard, la Cristina a Dublín va marxar amb un pigat, després d'un estiu plegats. Aquest Barça és de por i el Madrid punxa a Tenerife, gol d'Iniesta, Obama, calçots, cava per tothom. En Ramon és un fan d'en Puyal, d'en Xavi i la Norma Duval, i l'Antònia plora la mort a la guerra del seu germà gran. Però recorda el desig i rialles en un embalat de Canet de Mar, quin home en Migueli, focs artificials. Estrelles de cine, gronxadors al parc, i quan duien els nens, que ja s'han fet grans; una lluna de mel vora el mar. I a nostre Senyor li demana que s'endugui al seu home primer, que ja es queda ella passant els dies més tristos. Ara que em suavitat la pren de la seva petita mà, es pregunta si ell també esta pensant: - el millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat. I tu i jo que som joves i ens queden uns anys potser si és tonteria creure que també estas pensant... que el millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat.

Estúpida Erikah - Decorant interiors, decorant exteriors

(lletra: viasona.cat)

Les restes del naufragi

Som les restes d’un naufragi que al fons del mar acaben i no es resisteixen i es deixen portar per les onades. Som les restes d’un naufragi que al fons del mar acaben i no es resisteixen i es deixen portar per la dolça veu d’una bella sirena que em diu que em llenci als seus braços i em donarà la mel que neix dels seus llavis en el petó més intens, serà melodia que traça el camí avui per ulls perduts. Som les restes d’un naufragi que al fons del mar acaben i no es resisteixen i es deixen portar per les onades. Som les restes...

Estúpida Erikah - Fora les cendres

(lletra: viasona.cat)

Un ninot i una ninet

Un ninot i una nineta, fan l'amor sota els llençols, i desprès aniran de copes, però primer soparan bé. Aniran al bar de sempre avui crec que punxa l'Erikah, festival de titelles, de marcians i princeses. I devoren les nits com si fossin pastissos farcits de xocolata, de filferro i no es desenganxen. I els Pin-i-pons murmuren, des del lavabo asseguren que aquests dos s'enamoren fixa't com es miren. Però tot s'acabarà. Mentrestant dalt d'un núvol, fan mil plans, mengen Sugus. Descobrint que s'entenen, fent equacions i piruetes. En el centre de la terra, les emocions es desintegren, fent del silenci líder del sector en les telecomunicacions. I devoren les nits com si fossin pastissos farcits de xocolata de filferro que ara talla. I els Pin-i-pons murmuren, des del lavabo asseguren que aquests dos ja no duren més de quatre dies. Però ja s'han adonat, que això s'ha acabat; que han fet massa tard, que s'ho han carregat. I les nits els destrueixen, que ell sempre ha tingut el cap, a l'altre costat del Atlàntic i això és molt lluny tot i ser al seu costat, sempre al seu costat. Ces't la nuit, toujours la niut. I això s'ha acabat.

Estúpida Erika -  Decorant interiors, decorant exteriors

(lletra: viasona.cat)

Els Angels Ploren Així

I edredons de sucre, vols sense motor, i un mur de vidre sense mala intenció; i els àngels riuen, i els àngels riuen així. El fàstic perenne és un miratge curiós, la pena màxima títol d'una cançó; i els àngels riuen, i els àngels riuen així. I persegueixes esperances com si fossin pastanagues; la meitat de la meitat d'una meitat que mai s'acaba; i els àngels riuen, però a vegades ploren així... Ai, ai, ai, ai... I vomites l'ànima i et queden els bocins, si seguiu escoltant, seguireu disfrutant; com els àngels riuen, i els àngels riuen així. Et desmarques amb paraules i reps la pilota; pilotes et falten per poder deixar-la; i els àngels riuen, i els àngels riuen així. I les esquerdes gegantines les cobreixes amb mentides; que rellisques, que t'aixeques, corre corre que et trepitgen; i els àngels riuen però a vegades ploren així... Ai, ai, ai, ai... N'hi ha que es pengen del coll mentre cuines, que fan fotos, fan roba, fan cine, n'hi ha de mallorquines, i d'altres fan “seguros”... N'hi ha que semblen d'un altre planeta, hi han advocats, discjòqueis i mestres, i en menjadors d'escola, i altres són francesos. N'hi ha de vells i joves i de totes les mides, que surten de nit i dormen de dia, que venen pisos... però tots intenten riure per viure. I edredons de sucre, vols sense motor, i un mur de vidre sense mala intenció; i els àngels riuen, i els àngels riuen així. Si no pateixo no escric i si no escric no canto proba a fer-me més mal que segur que ho aguanto, i els àngels riuen però a vegades ploren així... Ai, ai, ai, ai...

Estupida Erikah - Decorant Interiors, Decorant Exteriors