Vull

Vull que les canes que pentine parlen Quantes històries guarda este cabet, Guarda secrets, crida el xiquet, Quan sent que, per fi, puc trobar-me que el veu prop de mi, vull trobar-te vull donar-te el que vols, ansietat, frustracions, desterrar-les, vull que m’entres endins, sense por sense por, sense atendre a raons fins que agafen les notes colors, sense ordre, insurrectes la sintesi perfecta, cançons cançons i cançons, amb lletres reals honestes, sinceres, egòlatres, rares donant via lliure al instint animal mirant com ens brillen les cares  I que brolle la ràbia d’un crit ancestral I que fem de la por una dansa tribal, I que perguen i paguen amb sang esta fam Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant  Vull deixar de alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig Vull sentir-me d’on soc… d’una terra, que m’importa prou més que un pais Vull guanyar-los ja, ara i per sempre… i que mama no plore, no s’ho mereix El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!! Imprimir caràcter i ritme, pessa més el cul que la moral El orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m’espitja a abandonar Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens Se que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent Vull la veritat, la certessa, el sentit, que la gent es crega que pot!!! Perdre la por, matar la culpa, amic, no demanem res, ho volem tot!!!  Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al titiritero ya!! Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero, Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor  Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills? Quants podran mirar-se algun dia al espill? Qui pot assumir-ho que no és tan senzill, però… Hem de seguir, hem de seguir….

Zoo - Tempestes vénen del Sud

(lletra: viasona.cat)