Martina

De petita quan tancava els ulls per pensar quin desig demanaria al veure volar la llavor de color blanc, que agafava entre les mans i bufant deixava anar,  sempre es veia en una casa amb grans finestrals, esmorzant a la porxada amb un home elegant. Ara viu sola en un pis amb un gat que sembla trist i una taula massa gran.  Però al creuar la porta avui se sent més forta. Passeja per les Rambles un vestit vermell. Comprarà algun llibre i li escriurà una nota. I, sense embolicar, el guardarà per ell.  La seva germana treu el cava enmig del sopar. Per sorpresa li proposa, abans de brindar, si voldrà ser la padrina del petit o la petita que vindrà abans de Nadal.  Mentre plora d'alegria, no pot evitar imaginar que potser un dia, en algun sopar, ella pugui treure el cava, i els expliqui emocionada, que per fi ja l'ha trobat.  Però ella encara no sap que els anys passen volant, i un dia un mirall esquedat li dirà "ja et fas gran" i la seva soledat serà el fidel amant.  I al creuar la porta...

Joan Dausà i els tipus d’interès - Jo mai mai

(lletra: viasona.cat)

L'horòscop

Llegint aquest diari ho veig clar. Avui per fi es farà realitat. Diu que els cranc tenim la lluna a favor, que no dubti i provi sort amb l'amor. Vindré amb un botó descordat i el gest de qui sap el què es fa.  M'aixeco amb la mirada, tan entregada i assajada en un mirall, i amb la confiança que l'horòscop avui l'encertarà.  Directe, entraré al teu despatx "què et sembla si et convido a sopar?"  I acceptaràs.  Al veure'm la mirada, tan entregada i assajada en un mirall, i amb la confiança que l'horòscop per fi l'encertarà.  I avui dormiré al teu costat. No ho saps, però dormiré al teu costat.

Joan Dausà i els tipus d'interès - Jo mai mai

(lletra: viasona.cat)

Parque Rosedal

I em poso a dibuixar-te aquella tarda al parc, tu seies en un banc. Amb botes descordades i el jersei del teu germà gran i una faldilla de fa uns anys. I esborro del telèfon el missatge que em diu que estàs cansada. Ja no ets la del dibuix. I allargo la traçada fins la galta i somrius quan sents que et dic: Avui no et buscava i et trobo aquí. Cabells en una cua i ulls inquiets, devorant el món d'aquell autor irlandès. I aquelles pessigolles que fa temps, et van abandonar i ara trobes a faltar. I esborro... I volaves i volaves, no t'adones que t'esborres? I allargo la traçada fins la galta i somrius quan sents que et dic: Avui no et buscava i et trobo aquí.

Joan Dausà i els tipus d'interès - Jo mai mai

(lletra: viasona.cat)

Parlant de tu i de mi

Feies el sopar, jo parava la taula i com sempre escoltàvem les notícies, quan de sobte sento un clic, tot el pis es queda buit, a l'escala ho comenten les veines: se n'ha anat el llum. I veient que la verdura ha quedat a mig bullir, em proposes d'acabar-nos el formatge de París. I amb la llum de la llanterna ho deixem tot enllestit per a l'escena impensada que ens espera. L'un davant de l'altre, en una taula que ara sembla diferent. L'espelma t'il·lumina tancant els ulls, provant el vi. I de sobte et reconec, i no entenc on hem estat tot aquest temps. I em preguntes si estic bé i, encongit, goso confessar-te: Que ahir a la nit volia explicar-te que ja no sento allò per tu, que potser estaria bé donar-nos un temps per cadascú. I em respons que tu també pensaves el mateix, i ens mirem, mentre parlem de tu i de mi.

Joan Dausà i els tipus d'interès – Jo mai mai

(lletra: viasona.cat)

Jo mai mai

Avui l'Albert arriba a l'hora, em dóna el cava i el poso en fred. I arriben l'Hèctor i la Clara,  porten la nena adormida en el cotxet. I obro la porta a la Judit, avui véns sola, "m'encanta el teu vestit". I va arribant tota la colla, quan són a taula trec el sopar. "Un menjar exquisit", "vull provar aquest vi", "qui vol cafè?, hi ha gintònics, també". i juguem al joc d'aquelles nits d'estiu, "no parleu tant fort que la nena dorm". I l'Hèctor diu: "jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit" i afegeix: "jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit", tothom em mira i ningú beu. I aquell dard emmetzinat se m'ha clavat al cor i ho reconec i faig un glop. I veig que tots riuen de cop, però la Judit aixeca el got em mira i em diu: "jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat", "jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat". I jo em congelo i ella beu.

Joan Dausà i els tipus d'interès - Jo mai mai