Aquest hivern fa molt de fred. Sutja cau per ses parets. Es un dimecres de desembre i plou. He superat es tràfic, xop. I he entrat a s'habitació que fa pudor de menta i cloroform. T'he dit: què passa! Com estàs? I m'has cridat sense sentit. I amb sa mirada buida m'has agafat es dit. T'he demanat si saps qui sóc, jo que volia parlar de tot. Tan egocèntrics som es perdedors. I que no puc deixar de pensar -que t'enyor tant quan no aturàvem de dir dois mentre fumàvem un joint. Érem es quatre fantàstics i un mort d'oi. Són tantes coses dins des cap que no les vull ni imaginar. Perquè ens fan mal i hem de continuar. Aquesta vida encara està... i amb es futur no hi vull pensar. Nina, fes-li un petó i fins demà. I que no puc deixar de pensar -que t'enyor tant quan no aturàvem de dir dois mentre fumàvem un joint. Érem es quatre fantàstics i un mort d'oi. Aquest hivern fa molt de fred. Sutja cau per ses parets. És un dimecres de desembre i plou.
L'équilibriste - Què en saps tu, de bicicletes i parafangos?
