Sense tu la vida
és com menjar sense sal, insípida i austera com un cony de funeral. És com si
l'existència s'hagués tornat un pur tràmit, quan miro el calendari vull que els
dies passin ràpid. I si ja ho sé que no s'acaba pas el món, qui més qui menys això
ho ha sentit tothom. Autocompassió com a remei per la derrota dir que estic de
puta mare somrient com un idiota. I fer-me el fort, el mascle dominant, el que
s'espolsa la pena i continua treballant, aquell tòpic suat la tragèdia dels
pallassos, riu per fora i per dins plora, ocultant els seus fracassos. Que no
fos cas que em veiessis trencat, suplicant-te de genolls una altra oportunitat.
No hi ha res més patètic que oblidar la dignitat. Així que no t’esperis
sentir... Que no puc viure sense tu. Sóc un Tintín sense Milú, no tinc ningú
que em salvi el cul, i a força d'anar-me aixecant he après a viure sense tu.
Sense tu la vida és avorrida de collons, com aquells dies de pluja sense llamps
ni trons. Sóc un mar eixut en calma perpètua, sóc una peli porno que no ensenya
ni una teta. En un punt mort funcionant a ralentí, com paralitzat per la por de
tornar a patir, esperant el dia en què escampi la tempesta i me'n adoni que he
deixat de sentir. Que no puc viure sense tu. Sóc un Tintín sense Milú, no tinc
ningú que em salvi el cul, i a força d'anar-me aixecant he après a viure sense
tu.
Els Catarres -
Tintin i la
Contorsionista
(lletra:
viasona.cat)
