Gratacels

Tenen tots els gratacels immenses ambicions, i dels núvols financers s’escolten crits, tot ben pentinat i potser massa mudat, ell s’adreça diligent al taulell de recepció, i pregunta si allà dalt el món es veu millor, si serà cert que allà dalt el món s’entén millor. Escapat allà dalt si vols perdre la por, barreja d’emocions, secretes inversions, promeses i ascensors, esperant la promoció i esquivant conspiracions, anar anant passant els anys. Com a nou cap de secció entrevista candidats, les mateixes ambicions dins dels seus ulls, però quan es queda sol remenant antics papers, entre llistes del passat troba vells interrogants, i es pregunta si allà dalt ha vist el món millor, si serà cert que allà dalt ha entès el món millor. Escapat allà dalt si vols perdre la por, barreja d’emocions, inútils reunions, promeses i ascensors. Quan la llum crepuscular ha arribat al seu despatx, seu i mira a l'infinit. inútils gratacels, secretes inversions, inútils reunions.

Senyors tranquil – Gratacels

Turista del carrer

Era la turista del carrer que jo vaig voler fotografiar. No era guapa crec que era eslava. Crec que portava unes hores perduda dins el seu mapa. Vaig convidar-la a fer un cafè com algú va fer quan jo era a Praga. Però la conversa era impossible , una mica freda. Vaig dibuixar-li el meu carrer, la plaça i el metro i el Tibidabo. Però era inútil, deia coses ben estranyes : Digue'm com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el mar ¿Com se diu "convido jo"? ¿Com se diu "ho sento, però hauria de marxar"? Era la turista del cafè que potser vaig saber entretenir. Ara més guapa, segur que era eslava. Segur que neixia una cosa estranya entre nosaltres. Vaig inspirar-me improvitzant tot una mímica de gestos. "Tú ets aquí i cap amunt la ciutat s´acaba" "Si vols pujem aquest carrer i entendràs on és el mar veuràs que no és tan gran la ciutat ". No sé ón m´estic ficant. Un altre cop aquest carrer però els dos sabem que això ara ja no importa. Digue'm com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el mar ¿Com se diu "convido jo"? ¿Com se diu "ho sento, però hauria de marxar"? Somriu quan jo li prenc la mà i sento que torno a improvitzar I ens donem un petó que acaba de matinada. Vaig ser feliç fins l´endemà, però ella no hi era al despertar. I ara sóc jo qui es troba perdut en el seu mapa. Digue¡m com se diu un raig de sol, una platja deserta, el vent vora el mar ¿Com se diu "convido jo"? ¿Com se diu "ho sento, però hauria de marxar"?

Senyors Tranquil - Tenir-ho tot

(lletra: viasona.cat)

Madrid

Diuen que a Madrid hi ha un cel més Blau i els núvols passen suaus sense pressa. Però els xàfecs de l´Abril i l´atzar d´un café antic les lletres de cançons em refreden. Vaig amunt i avall per Fuencarral (t´he esperat a Tribunal) I a Malasaña per les matinales (tot estava igual) Busco a La Latina pels matins (l´estació de Lavapiés) Versos i paraules per la cancó de Madrid (tot estava igual). Diuen que a Madrid, en fer-se fosc tothom surt al carrer sense pressa i quan arriva el fred, s´amaguen dins els bars mirant la neu damunt la cervesa. Vaig amunt i avall per Fuencarral (t´he esperat a Tribunal) I a Malasaña per les matinales (tot estava igual) Busco a La Latina pels matins (l´estació de Lavapiés) Versos i paraules per la cançó de Madrid (tot estava igual)

Senyors Tranquil - Tenir-ho tot

Indis i Cowboys

Cada cop que un fil estires i mires sota el llit, t'agrada el nostre llit. T'he comprat un pastís. Falten cortines, acostumats a tanta llum. La pistola de joguina, d'indis i cowboys. Avui t'has amagat. Vaig estirant el fil. Tot el que ja em desendreçat. Falten cadires també. I al país veí hi ha cinc senyors,  n'hi ha que venen parets de colors, i a la tele surten cinc senyors, d'un país de parets de colors. Vas ballant i despentines els teus cabells de mel. Em guanyes somrient. Tenim tanta gana avui, falten dissabtes, potser haurem de tornar a menjar xinès. Encara et queda nata als llavis. Abans d'anar a dormir, podríem endreçar, podríem fàcilment, portar més mobles, però s'ha tornat a fer de nit. I al país veí hi ha cinc senyors, n'hi ha que venen parets de colors, i a la tele surten cinc senyors d'un país de parets de colors.

Senyors Tranquil - Tenir-ho Tot