Guapa pocasolta

Tens un fetge que t'hi cagues, uns intestins admirables, els teus ronyons per caure a terra, els teus pulmons em fan enveja. Els ventrícles del teu cor esquitxen sang i tot es mou. Un goig inacavable bellesa imperdonable, la guapa poca-solta és la més preciosa. El teu cervell m'apassiona un embotit amb forma de meló. Entre els seus plecs hi ha misticisme estrelles, venes blaves de color I tot rellisca molt regalimat amb crema de mató.  Un goig inacavable bellesa imperdonable la guapa poca-solta és la més preciosa.

Paul Fuster –Repte

(lletra: viasona.cat)

La Santa Collons

Rodejat de soldats de la mà que em vol adormir amb sucre i pena; La venuda més bona de l’actualitat s’arrossega per el terra.  Tota la xafo; el gos s’està asfixiant dins d’una aixella, però La Santa Collons, més preciosa que mai, cap soldat me la podria treure.  El jardí de mancances està florejant, escarbats i formigues estan torejant-se; la Santa Collons ha vingut a ajuda’nse  es cau una fulla i dos i tres, Es cau tot el arbre sencer; Traspassa la casa i tot el que passa I ve un silenci molt quiet.  I dins del silenci, on raja la llet de la font de la teta de vida, Se sent al fons un tren de plom Que només pot frenar si és lliure.  El jardí de mancances està florejant, escarbats i formigues estan torejant-se; I, gràcies a déu, La Santa Collons ha vingut a ajuda’ns-e  gràcies a déu, gràcies a déu.

Paul Fuster – Repte

(lletra: viasona.cat)

Ja no li sap greu

Amb un cor partit en tres, sapiguent que no hi pot fer-hi res. Molt aviat farà millor temps, ferides que s'envan amb el vent. Caigut d'un cel d'estels. Un àngel congelat en el gel, aviat haurà passat el fred i sentirà que el pes se li ha tret. No es penja d'una creu perquè sap que aviat tot marxarà i sap que no té preu. Viure,riure és com un Déu. Déu meu, ja no sap greu. Quan més mal no pot fer i apreta més sense dir un perquè. No falta massa per un gran lleuger i un etern solsament era un moment. I s'enrecorda i eclipsat per bon estat se n'ha anat amb el passat. I sap que no té preu. Viure,riure és com un Déu. Déu meu, ja no sap greu. Ja no sap greu,Déu meu.

Paul Fuster – Repte

(lletra: viasona.cat)