Tens un fetge que t'hi cagues, uns intestins admirables, els
teus ronyons per caure a terra, els teus pulmons em fan enveja. Els ventrícles
del teu cor esquitxen sang i tot es mou. Un goig inacavable bellesa
imperdonable, la guapa poca-solta és la més preciosa. El teu cervell
m'apassiona un embotit amb forma de meló. Entre els seus plecs hi ha misticisme
estrelles, venes blaves de color I tot rellisca molt regalimat amb crema de
mató. Un goig inacavable bellesa
imperdonable la guapa poca-solta és la més preciosa.
Paul Fuster
–Repte
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario