Conscient d'estar obrint sarna desdenys amb l'IVA inclòs
perdo l'enginy, comptant cabòries mentre els budells remuguen de fred ara o
mai, no puc perdre el tren el temps se'm cau al cim, el cap em bull conscient
que sóc un fillol d'hospicis de manicomis i d'hospitals sense delit m'he vist a
part contra un mur glaçat enterbolit per
tots costats omplint els vèrtex, claudicant enters com híbrids fornicant les
pells qui sap si algú t'haurà vist malalt d'ençà que treus esputs humits amb
sang humits amb fongs i fetge entre vitrines clos, dins l'hort dels desmais
lliscant pels vicis, fent un cop d'ull lliscant per criptes foll somicant,
somicant... per mig d'orins dividits d'odi risc amb ois, sí o sí o no? Somicant, somicant... Et pots estalviar el
cel no pots cridar doncs et sents ben flac avui ja no et un llosc xiprer de pas
ets un gandul en penombres amb un epitafi en blanc on hi ha un escrit que et
dóna un bon remei i et diu: "no tinguis fills no tinguis fills en
va".
Umpah-Pah -
Bamboo Avenue
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario