Productes de neteja de químiques estranyes, es sol per sa
finestra de ple dins s'escurada. Renou de cafeteres, tambors de rentadora,
tassons i papallones degoten massa lentes. Imants a ses geleres de cuines
solitàries, ses màquines de sempre, no passa una gota d'aire. Vaixelles
optimistes naveguen oceanes, productes de neteja, que pengin ses lianes!
Antonia Font – Alegria ( tb versió La Bien Querida)
No fa falta que tanquis amb clau cada porta, som un àgil i
experimentat acròbata. No fa falta que encara me vulguis fer caure, vaig amb
rodes, som es rei de ses capavallades. No fa falta que ataquis amb tantes
respostes, tenc preguntes per copar quatre segles d'escorça. I és inútil que
apaguis ses teves faroles, sé trobar-te davall quinze sostres de roba. De
vegades me passa que te mir i platges amb cocos que suren i fons de corall i
jardins. De vegades me passa que t'estim i veig un dia que comença dins un camp
de maduixes. De vegades me passa que nedam dins una piscina que vessa de flam i
iogurt natural. De vegades me passa que becam damunt una estora de dàtils i
climes de països portàtils.
Sé que és molt
difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns de gelocatil i cafeïna,
arrancarem almanco avui. Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera a
certa circumstància i perfil, Xangai no és Pequín. I és només quan som una
piltrafa que m'escric i me dibuix, sé que per tu i jo una línea recta mos
separa sempre junts. Senyoreta, m'estimi amb molta força i primavera a certa
circumstància i perfil, Xangai no és Pequín. Senyoreta, ca meva s'abandona i no
ho supera, "su asiento en posición vertical", Pequín no és Xangai. Senyoreta,
m'estimi com s'estima en es cinema a certa circumstància i perfil, Xangai no és
Pequín. Senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos de sushi, Panasonic total, Tokio
m'és igual.
Classificats per sa final de patinatge artístic, No tot era físic, ni mental, també era sentimental, Tu i jo festejàvem i representàvem España, A s’olimpíada d’hivern del Canadà. Abans de sortir tu vares dir: Te casaries amb jo? I vaig contestar: Avui mos casam si guanyam sa medalla d’or! En sicronia i a màxima velocitat, Ten vas en l’aire amb una força increïble i a punt de caure t’agaf, Te fas sa morta i jo vaig alerta, Feim una curva oberta, Agaf energía i t’aixec només amb una mà. Fas una gràcia de ballarina, A sa punta dels patins, Sona un redoble de bateria, I feim com qui discutir, A ne’s jurat se creuen mirades, Crec que els ha agradat, Feim una xura d’estatua final, mirant es sòtil, riguent i alenant. Ballam aquesta melodia moderna, A una pista de gel de Calgary 88, Ja sona sa cançó per megafonia, Atlantis is calling SOS for Love! Els locutors repassen que Rússia va treure un 9’5, Els favorits eren suecs i tenien just un 9’75, Aixequen ses taules I tots mos posen un 10, Vens cap a jo, m’abraces I plores I me trepitges un peu. Li demanem a un jutge de pista, Si mos vol casar ell, És en directe i el televisen a tots els 5 continents, Damunt es pòdium, amb sa medalla mos donam sa mà, Senten per es micros així com mos casen, I dins sa tele tu i jo mos besam. Ballam aquesta melodia moderna. A una pista de gel de Calgary 88. Ja sona sa cançó per megafonia. Atlantis is calling SOS for Love! Ballam aquesta melodia moderna.A una pista de gel de Calgary 88. Ja sona sa cançó per megafonia. Atlantis is calling SOS for Love!
