No fa falta que tanquis amb clau cada porta, som un àgil i
experimentat acròbata. No fa falta que encara me vulguis fer caure, vaig amb
rodes, som es rei de ses capavallades. No fa falta que ataquis amb tantes
respostes, tenc preguntes per copar quatre segles d'escorça. I és inútil que
apaguis ses teves faroles, sé trobar-te davall quinze sostres de roba. De
vegades me passa que te mir i platges amb cocos que suren i fons de corall i
jardins. De vegades me passa que t'estim i veig un dia que comença dins un camp
de maduixes. De vegades me passa que nedam dins una piscina que vessa de flam i
iogurt natural. De vegades me passa que becam damunt una estora de dàtils i
climes de països portàtils.
Antònia
Font – A Rússia
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario