Qui paga mana

Plasmar l'odi que et tinc en un paper no em serà fàcil. El bolígraf llisca, àgil, però mai dòcil, inútil, no descansaràs tranquil no, tens el perfil idoni per rebre un projectil a l'entrecella. Vius a les estrelles i tens estil hostil. Ens mostres meravelles i ens afuselles subtil. Et mirem als ulls i no tanquem les parpelles, imbècil. Polítics de merda només sou titelles. Encara no has entès la nostra desconfiança. Desallotgeu que ballarem la dansa de l'Hamsa! Arriba la venjança de conscient perseverança. Ens defensarem a ultrança que volin les llances. Política d'habitatge és pujar hipoteca i lloguers Política d'immigració es dir "stop estrangers". Política de seguretat són pistolers als carrers. Política laboral són tancaments i ETTs Atura't. Busques la quadratura del cercle. S'acaba la legislatura i et falta adjudicar un projecte. Bones expectatives per la candidatura. De que un subjecte d'una patada et voli la dentadura, nen! Qui paga mana i només d'ell emana La única veritat que la realitat amaga. De cara bonica, de gust amarga, de cor agre precarietat afable esclavatge agradable Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga. I així es propaga aquest cercle viciós del capital des del bressol fins el puto funeral. A qui li importa si li dius precariat o proletariat, la victòria de les forces vives arribarà aviat. Els que vau néixer morts us enterrarem vius, per descomptat. No podrem ser molt compassius. En acabat haurà començat la nova vida La universalitat de la universitat no serà mentida. A mida que avancin els dies recuperem migdies i no ens sedueixin alcaldies sinó melodies. Adéu a les discòrdies, que petin les inèrcies. Potser acumularem "pífies" però mai més demagògies. És orgull de ser el que som, separats, poca cosa. L'orgull de saber-nos, però, fent més que nosa juntes. Records a les difuntes i difunts. Tu tries si vols guanyar aquest combat per K.O. o per punts. Records als companys presos en centres penitenciaris, eufemisme de "zulos" on torturen funcionaris. I és que Cuní, jo t'explico les coses que passen: els polítics i els burgesos pacten i ens roben. I si no vine't per Sabadell i mira què varen fer amb l'Alhambra: El 13 roig de la plaça Vallès ja no és el nombre. Ens la "suda" el pacte d'esquerres o el pacte nacional, xaval. Perquè al final sempre es pacta amb la patronal. I no cal ser molt despert per entendre que qui perd sempre és qui té menys a perdre enmig d'aquest desert. Ja saps que qui paga mana i qui mana no paga i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga. I així es propaga aquest cercle viciós del capital des del bressol fins el puto funeral.

At Versaris – Va amb nosaltres

(lletra: viasona.cat)

No apte

Si t'equivoques et diuen pobre noi, surts del camí correcte i et diuen paranoic. És absurd, la gent es compara, Has retingut cada cara com una polaroid. Saps molt bé que són la plaga els que baixen del vaixell si naufraga. Seguim la saga dels qui disparaven els de verd per deixar-los de vermell. Pel cantó salvatge de la vaga del que no cau la moneda. Una altra gerra d'aigua freda, plou sobre mullat. La decisió incorrecte, per defecte, apunta els meus consells i crema la llibreta. Dieu que no podem, doncs fem-ho! Si la vida són dos dies, pregunta-li a un "buseru". Et tallen les ales o et desplomen. L'encert és el diploma, estalvia't prolegòmens. Ho preguntes? Tinc indicis, no sé com els aguantes, el sol està tapat per edificis de milers de plantes. Els terrats planten antenes. Pillem càncer de cervell mentre ens expliquem les penes. Aquí els carrers fan trenes, son les venes del consum. El barri és color a merda si mires a contrallum. Toquen el clàxon, pugen els fums, Jo porto MF Doom als cascos i em pujo el volum. Dius que ens clitxes? doncs som-hi, no? Tens totes les fitxes? Per què et fundim el domino? La racionalitat i el cor estan com gat i gos. Esnifes clenxes d'un color blanquinós. Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien... No hi ha cap tensió mal resolta resulta que el que em pots oferir-me ja no em fa falta i clar que sí... Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien... És absurd la gent es compara.... No has aconseguit que m'espavili ni a base de txapes Diuen que estàs perdent el temps noi, l'exemple cristal·lí perquè comprenguis que no saben viure en pau i perquè t'inundi la calma. Sents que estàs en un reialme amb una barca sense rems, oi? Mira, no vols ser un exemple. Sempre has pensat que era una pretensió ridícula, per l'inepte en temple. HI ha qui somia que ejacula en una brètola que somia ser Elsa Pataki, però a tu no t'omple ni la faràndula ni la pija de l'escola que s'anul·la i recula a cada paraula. I dius: "mira no hi ha cap tensió mal resolta, resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta" Clar que sí, carbasses a mansalva. Res et pertorba, levitant a l'habita en un beat gran reserva. La tele sempre estorba, quan parla el camí es corba. Escarba el Vapor Badia i amb un llibre jeu a l'herba. Projectes, llistes, el llapis sobre l'orella. Literatura, música i política entre cella i cella. Saps que mentre hi hagi una explotada en aquest món hauràs de mostrar com tremola el gos a cada ovella. On, entre amics i bona gent, algun dirà que "buah", que "sona bé", T'abraçarà. Dirà que li havien dit que eres bo però que n'hi somiar-ho que et sortissis tant. Callaràs. Quan te la foti un flanagan comença a afalagant. Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien... No hi ha cap tensió mal resolta resulta que el que em pots oferir-me ja no em fa falta i clar que sí... Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien... És absurd la gent es compara.... No has aconseguit que m'espavili ni a base de txapes.

At Versaris – A cada passa

(lletra: viasona.cat)

Temps

Surto corrents i em persegueix un ens abstracte. No el veus, no el sents. Tampoc el detecta el tacte. Impacta en l'espai en eixos de coordenades. Vides anul·lades del matins a les vesprades. Venen mal dades quan busques esmolades persegueixen follets i fades agobiades per culpa teva. I qui no es lleva amb sorolls desagradables a les orelles, quan del llit s'eleva? I t'he delit que el sol no marqui el biorritme i el cronòmetre t'estigma fes esgrima amb les agulles, perquè immortal és qui venç el temps... però qui l'usa diferent és un manta, m'entens? Diuen que no aprofito el temps. Potser és que escriure, llegir, xerrar i sobar no ho és. (Naa) D'això ells en diuen perdre el temps. Digues. Com pot ser que perdis allò que no tens? Perquè, de qui és el temps? vull dir, algú s'està forrant quan algú diu que no el té però l'està gastant? Mira, la veritat és que no ho sé. Però la penya me'l demana com si fos un camell (tens temps?) Que què he fet durant tot aquest temps? Al final he fet temps fins que aquest m'ha donat la raó. No et fot! D'acord! ens havíem de donar temps. Però ràbia em va fer haver de donar-li temps al temps. Només sé que temps era temps us dèieu: t'estimo. Per quan? Pels temps dels temps. I ara què? Ara us trobeu i parleu de la calor i del fred i us moriu d'enyorança pensant en quins temps aquells. Però tranquils, calma, que el temps ho cura tot. Tranquils que el temps apaga tots els focs. Segons, minuts, hores, dies i anys. Petons, a gust. Plores, odies i afanys No sé, només sé que el temps passa. I que no es quedarà aquí per veure qui se l'empassa. El temps t'abraça. I no s'apaga la brasa. El temps passa i t'amenaça com una llosa, Com una espasa. Així és el temps. Temps. Durarà pel temps del temps. Temps al temps Algú té una miqueta de temps ? No ho sé. Només sé que el temps passa i necessito temps.

At Versaris - Va amb nosaltres

(lletra: viasona.cat)

Una vida de luxe

Vaig dir-me: “Prou. Et cal un nom en clau i un nou feu i sol i en pau muntar un niu. A fora res commou. I es reclou qui escriu”. La màscara és el preu, el valor el què sentiu. Sèiem al sofà. Amb vi. Així em sincerava amb el verí de cada frase funesta, i vas dir, clar, ara entenc l'insomni i la casta matxacant-me cada cica i cada rastre. Deies: “si t'encanta rebolcar-te en la merda demana tanda” A sant de quina llei flota la merda a la memòria i on és la línia divisòria, que deixa bons records aquí i malsons a l'altra banda. I et vaig fer cas. I torno a creure en el què faig, ja. El pus a l'ànima segueix sagnant a raig. Jo segueixo roig, càndid il·luminat, humanista convençut i begut sense equipatge. Manipular és que et sentis lliure de passar per l'aro. Tot és usar-ho i llançar-ho. Tot és efímer, nen. El què Allen Zimmerman va escriure van domesticar-ho com a un pijo adolescent plorant per jacko a neverland. Segueixo amb Pharoahe monch i Mos Def, bro. Segueixo esperant la meva maga al Pont Neuf però amb xandal i amb la xupa de cuir cutre. Avorrint el fals glamour dels pijos citant a Sartre. Segueixo amb Marx, kohan, Lukacs i Gramsci. Segueixo en parcs sobant amb el llibre el cap. Si véns del fons del sòrdid món del vici seràs benvinguda al redemptor solstici. El capital premia el talent si no tens cap escrúpol puc viure a ful, a 100, al marge meu bàndol una vida supèrflua amb guita i escandalosa trepa i prepotent però n'he triat una d'escàndol. amb la mirada altiva una vida de luxe amb el rebost en ruïnes la vida és de de luxe amb suor i disciplina duc una vida de luxe asceta i hedonista és una vida de luxe. Ben More em va dir: - Crema el quadern. - Bona idea, total és un infern. Invocant Atenea despullada al sofà, una copa de vi i la resta és hivern. Quasi trenta, l'oasi no està en venda, el dubte crea la pregunta. El dit del cor és la resposta a tot govern i el boli li treu punta. Com Lou Donaldson: Say it loud! Desperta! I'm black, I'm proud! Sona el tic tac que em fa esclau mentre la cendra del puto tabac cau. A l'Espanya Industrial tirat a la gespa, tinc a Perec entre les mans. Celebrant amb una birra cada gesta, cada conquesta amb els mateixos germans. Segueixo tímid si no et conec. Tu preguntant-me perquè desconecto. Tinc el caos al cap, molesto. El rap sap que jo no pacto. Esperit de barri: no amago res. Com el Tony, etern actor secundari. Cada dia un pèl més llibertari és necessari qüestionar-me allò que he aprés. Segueixo comprant discos i posant colegues per davant dels bolos. Segueixo sense fer discursos, pràctica i opinió, repartició de riscos. A l'ombra amb los hermanos Quero, sóc un elogi de Tanizaki. Al monte com un maqui, amb una bala a la recamara, cantant el meu millor bolero. Perdut entre llibres i LP's i tu només pensant en dollars, jo també podria ser un vengut però vaig escollir el present i vaig matar el futur.

At Versaris – No fear

(lletra: viasona.cat)