Mostrando entradas con la etiqueta Cesk Freixas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cesk Freixas. Mostrar todas las entradas

19.8.12

La princesa de la revolta


Què li passa a la princesa que no creu en el seu rei? Genocidi ideològic de la terra cap al castell... Què li passa a aquest poble que no pensa igual que ell? La terra per qui la treballa, sonen les veus i crida la gent... Ha començat un altre dia a les contrades del Senyor, avui els bufons de la Cort respiren ja un xic millor... Camperols i gent de poble es dirigeixen a Palau, la Princesa de la Revolta ha deixat anar el primer crit de por... No deixis mai de bategar el sentiment de llibertat, no deixis mai d'anar endavant, aquest cop el poble vencerà... la Princesa de la Revolta! Els guàrdies, a peu de porta, són atacats amb pedres i foc, la resposta ha començat, aquest és només el primer avalot... El castell mor entre flames, el poble ho celebra amb els seus cants, sense rei i cap cadena, la princesa clava els seus ulls a la mort... No deixis mai de bategar el sentiment de llibertat, no deixis mai d'anar endavant, aquest cop el poble vencerà... la Princesa de la Revolta!

Cesk Freixas- Set voltes rebel

(lletra: viasona.cat)

3.7.11

Un brindis per les nostres vides

>

Tu sorties del bar, amb la teva amiga, fent campana de classe. Jo t'esperava a la Diagonal, davant la Facultat de Dret. Quant n'érem de joves, només vint primaveres, amb més de dues-centes llunes plenes, i la sang bullent de rebel-lia. Les nostres veus sortien als carrers per cridar "No, no, no a les guerres!". Globalitzats o condemnats, només esclaus de les veritats. Vint-i-set anys no són res si es porten bé, com tu, com saps... Vint-i-set anys, què són a la fi? Si el temps tortura, a qui abandonaràs? Què se n'ha fet de les nostres vides? De tanta lluita i tants somriures? Un brindis per les nostres vides! I quan vam descobrir que el món girava al revés tot va agafar importància, aquells viatges fins a Bilbao després de tanta i tanta marihuana. (a ho veus, aquí estic, davant la vida, una amiga, amb el temps canvia les coses... buscant records dins la memòria. Tu vols república, jo vull, millor, que s'alci el poble amb la revolució...Vint-i-set anys, què són a la fi? Si el temps tortura, a qui abandonaràs? Què se n'ha fet de les nostres vides? De tanta lluita i tants somriures? Un brindis per les nostres vides!

Cesk Freixas -  Set voltes rebel