Segle XXI

Ara en ple segle XXI recordo quan somiàvem junts, fèiem un salt al futur, imaginàvem sense embuts un planeta, lliure i sense enganys. Els cotxes quasi tots volaven, les ciutats al cel flotaven i el bé comú predominava i els soldats eren joguets i l'aigua clara, oceans i rius ben nets. No està tot perdut però cal que estiguem junts, donem-nos les mans i aprenguem a cultivar junts un nou demà. I ara que visc aquest present, veig tanta gent indiferent, una societat momificada que viu en un son permanent, desconnectada i que ha perdut el seu poder. El poder d'imaginar la força que fa procrear una vida mes senzilla on tothom té una oportunitat de viure, i això es diu dignitat. No està tot perdut però cal que estiguem junts, donem-nos les mans i aprenguem a cultivar junts un nou demà. Potser el primer pot ser frenar i prendre un temps per escoltar aquella idea esbojarrada que un bon dia et va inspirar, son els teus somnis i no poden esperar. El següent pas el fa la vida, veuràs que et dona una sortida, serà un impuls per caminar i aquí et cal valor per avançar, no t'espantis, aquí et cal confiar. No està tot perdut però cal que estiguem junts, donem-nos les mans i aprenguem a cultivar junts un nou demà.

Gossos – Batecs



(lletra: viasona.cat)

La Vall d'Artigues

Hi ha un indret, al fons d'una vall, on la gent sap viure en pau s'aixequen al matí a veure sortir el sol. I donen gràcies al dia que està a punt de començar i en a arribar la nit, abans d'anar a dormir donen gràcies a la vida per alló que els ha donat. I els nens, son esser especial, tenen les claus i si vols t'obren el paradis que es guarden dins. Han après, que no estan sols, formen part part d'un sol cos que val la pena descobrir que val la pena assaborirles coses més senzilles que fan dolls el caminar i no els fa por morir forma part del seu camí com una nova pàgina per escriure el seu demà. I els nens, son esser especial, tenen les claus i si vols t'obren el paradis que es guarden dins. Han après a cultivar de fer tots els seus camps i demanen a la lluna que acompanyi el seu sembrat. I han après a interpretar com és millor avançar i uneixen els seus ritmes en un sol bategar. I els nens, son esser especial, tenen les claus i si vols t'obren el paradis que es guarden dins.

Gossos - Batecs

(lletra: viasona.com)

De tant en tant

De tant en tant torno a ser nen però avui m'he aixecat més despert, he volgut traspassar el mirall i quedar-m'hi tot l'any a volar i a somiar. He sabut d'algú com jo que vol aprendre a caminar, m'han dit que ja és gran però que no té por de tornar a començar. No sé ben bé perquè he demanat al cel que mantingui el món en peus que no arribi el fred. De nena tot ho volia ser però va ser mama al poc temps, i ara obre un calaix on hi havia enterrat la porta que obre el món somiat. He sabut que així com tu, hi ha molta gent que vol canviar, n'hi ha molts que volen fer un viatge molt llarg per volar, per somiar. Jo només; Voldria saber, si la teva vida és com la meva o és que encara no has canviat, voldria saber, si has trobat la clau que obre la porta, la que et porta al món somiat...

Gossos – Metamorfosi ( tb Directament)

 

(lletra: viasona.cat)

La nit s'acaba

Només ens queda una nit i no vull passar-me-la dormint. Drogat amb les teves promeses, allà on els somnis s'acompleixen. El temps es para quan t'acostes a mi i a tu t'agrada quan em veus així. I és que em sembla que avui el món s'acaba quan s'acabi aquesta nit. Hagués estat molt bé fer vacances i viatjar per un estiu etern. Però el temps es para quan t'acostes a mi, és una cosa que no puc decidir. La nit s'acaba… Posa't aquell vestit que tant m'agrada, aquell amb el que et vaig descubrir. Seràs el centre de totes les mirades i junts podem cridar… La nit s'acaba i amb ella la nostra cançó, la nit s'acaba, la nit s'acaba… Sé molt bé que em deixaràs amb un pas de nas. Fet malbé com un llibre sota la pluja, xino-xano tornaré direcció al no res. Potser faré un cafè si trobo un lloc obert. La nit s'acaba i amb ella la nostra cançó, la nit s'acaba… pot ser que avui s'acabi el món, la nit s'acaba…

Gossos – Oxigen

Corren

És tard, no sé quina hora és, peró és fosc fa estona. És fácil veure que no hi ets, ni un paper, ja poc importa. Poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar en un dia radiant. Encara em queda temps per descubrir tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran. Difí­cil descobrir qui soc avui­. Una gota em cau mentre un altre em treu la set. Plou i fa sol alhora. Tomba la bala bala, tomba la bala que m'apuntava, era la meva i jo mateix em disparava. Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum. Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma. No s'esborren, en conformo en mirar-me. Mirar-me de dins cap a fora. On puc anar-te a buscar? Nena no és broma... Hauria d'haver estat diferent, peró en un moment s'han tancat les portes. Poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar en un dia radiant. Encara em queda temps per descubrir tot alló que t'he amagat i que no t'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran. 

Gossos - Oxigen