Ara en ple segle
XXI recordo quan somiàvem junts, fèiem un salt al futur, imaginàvem sense
embuts un planeta, lliure i sense enganys. Els cotxes quasi tots volaven, les
ciutats al cel flotaven i el bé comú predominava i els soldats eren joguets i
l'aigua clara, oceans i rius ben nets. No està tot perdut però cal que estiguem
junts, donem-nos les mans i aprenguem a cultivar junts un nou demà. I ara que
visc aquest present, veig tanta gent indiferent, una societat momificada que
viu en un son permanent, desconnectada i que ha perdut el seu poder. El poder
d'imaginar la força que fa procrear una vida mes senzilla on tothom té una
oportunitat de viure, i això es diu dignitat. No està tot perdut però cal que
estiguem junts, donem-nos les mans i aprenguem a cultivar junts un nou demà. Potser
el primer pot ser frenar i prendre un temps per escoltar aquella idea
esbojarrada que un bon dia et va inspirar, son els teus somnis i no poden
esperar. El següent pas el fa la vida, veuràs que et dona una sortida, serà un
impuls per caminar i aquí et cal valor per avançar, no t'espantis, aquí et cal
confiar. No està tot perdut però cal que estiguem junts, donem-nos les mans i
aprenguem a cultivar junts un nou demà.
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario