Com és la llum
que hem trepitjat? com és el sol? Et faig costat esmicolant records per tu, per
tu. Jugant d'esquenes a un món confús recels d'un cor que a poc a poc vaig
estimant. Son moltes nits sentint els udols dels nens perduts. Et dic que vull
deixar de jugar per ser estimat. Hi ha molts estels per escollir i tu el vas
trobar. Ara jo vull cosir el teu cor amb un didal. No pots entendre el que ha
passat? m'estic fent gran… Els anys ens passen per igual no puc ser un nen. No
et vull esborrar dels meus records tot és estrany... Et vaig ensenyar tots els
camins però ells van canviant. No és
mala nit per fer fer-nos grans i descobrir… que el meu desig és ser a prop teu no
puc ser un nen. Per fi els teus llavis són didals.
Glaucs - Glaucs 1994-2003
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario