A la ciutat hi
han cares de presa i pluja amb fang. I en un sentit estrany les hores van anant-se'n
cap al mar. I en avingudes grans van caient els somriures i els continuem
xafant. I axó no es bo per viure. I el mar que ens veu de lluny i jo faig força
per quedar-me amb tu. Tu, que em dones tot, amb tu que em dones tot. Tu que em
dones tot. Amb tu que hem dones tot. A la ciutat hi han finestres tan tancades
i gent que al caminar sols veu les seues cames. I dobles el teu pas, la presa
et guanya, i has fet tard. No és res tan important, el mon avui continuarà
rodant. I el cel que ens veu de lluny.
Bertomeu - I ara què?
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario