Mostrando entradas con la etiqueta VerdCel. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta VerdCel. Mostrar todas las entradas

17.3.14

Globus Aerostàtic


Encreuaments al davant, decisions que prenem on ens portaran? Si coneguérem el destí, és cert, s'esvairia el laberint. Presos quan ens trien l'orientació o ens ancoren records. Cecs per veure passar l'elefant. Si coneguérem el destí no hi hauria temps, tampoc melodia, surf a l'ona, pedalejar, caure i començar. Per què no retrobar moments feliços? Acariciar-los, en dies aspres acollir-los com tresors dins nostre. De cap a peus, refrescats, estem ben xops, revolució d'harmonia, retorna ara i aquí el nou dia. A l'exterior de la cabina llancem pes, emprenem el vol. Desbloquejar la columna, sense arriscar no es troba la sort. El nostre viure com el de l'arbre d'empelts es compon. Veiem clar el sentit de tot plegat com es mou. Si coneguérem el destí no hi hauria temps, tampoc melodia, surf a l'ona, pedalejar, caure i començar De cap a peus, refrescats, estem ben xops, revolució d'harmonia, retorna ara i aquí el nou dia.

VerdCel – Els dies del Saurí


 (lletra: viasona.cat)

15.2.14

Arbres, software i un te


Somnis que trenquen prejudicis, les pors i fronteres, bromera de font esvaeix precipicis, la distància justa, veure mar des de muntanya, mel a flor d'ametller. El gessamí el rebedor d'aquest jardí i molts cossiols al terra. La mar sempre al fons, la necessitat de cercar la calma. Somnis proposen l'ara, els ponts i portes, nus de qualsevol estigma, arropats sols d'estima, entendrirem la fera, obrirem totes les reixes endinsar-nos dins la plaça, cada carrer, una passa rere l'altra. Els vells propòsits per cumplir, la pròpia vida per refer. Sentir-te de bon grat amb tu mateix, les pedres roden dins del riu, mai fora. Hauré de comprar café, tinc roba bruta per omplir. La granera està polsosa, pols, pols, estimar-nos encara ara, encar ara. Creure que fem el camí de retorn per anar per primer cop a casa, res es repeteix, per sort, o no, vaig amb el cap en alt, una passa rere l'altra. Visc el momento, recorde tres carrers enrere, el pas del temps és un influx que entra pel cap i surt pels peus, vaig tan sols on em porta la mirada.

VerdCel – Sàmara

 (lletra: viasona.cat)