Somnis que trenquen prejudicis, les pors i fronteres,
bromera de font esvaeix precipicis, la distància justa, veure mar des de
muntanya, mel a flor d'ametller. El gessamí el rebedor d'aquest jardí i molts
cossiols al terra. La mar sempre al fons, la necessitat de cercar la calma. Somnis
proposen l'ara, els ponts i portes, nus de qualsevol estigma, arropats sols
d'estima, entendrirem la fera, obrirem totes les reixes endinsar-nos dins la
plaça, cada carrer, una passa rere l'altra. Els vells propòsits per cumplir, la
pròpia vida per refer. Sentir-te de bon grat amb tu mateix, les pedres roden
dins del riu, mai fora. Hauré de comprar café, tinc roba bruta per omplir. La
granera està polsosa, pols, pols, estimar-nos encara ara, encar ara. Creure que
fem el camí de retorn per anar per primer cop a casa, res es repeteix, per
sort, o no, vaig amb el cap en alt, una passa rere l'altra. Visc el momento,
recorde tres carrers enrere, el pas del temps és un influx que entra pel cap i
surt pels peus, vaig tan sols on em porta la mirada.
VerdCel –
Sàmara
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario