La por em desvetla a les nits sense dormir i sent el vell
revòlver que descansa sobre el pit, en aquest bosc humit els silenci és
l'enemic a trenc d'alba partim seguint les llums del matí. Travessem l'aurora entre els cingles del
massís, en aquestes muntanyes sobreviure és resistir, hem canviat mil cops de
nom però tots sabem qui som, guerrillers supervivents, combatents de l'últim
front. Unes flames roges cremem el
nostre horitzó, la casa on dormirem és un esquelet de foc, han matat el masover,
ens solia refugiar, anit em va somriure quan ens vam acomiadar. La lluna ens recorda que som com estels
errants, ombres d'una guerra perduda en sendes de fang, i quan la foscor em
venç acaricie en soledat, un record en blanc i negre el motiu del meu combat. I si demà no tornara al lloc on et vaig
deixar, vull que recordes que un dia joves com nosaltres vam marxar a lluitar,
armats d'amor i coratge i un clavell roig amagat, combatrem fins l'últim dia
sota bandera de la llibertat.
Obrint Pas
– Coratge
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario