La moda que ha arribat

La finestra del sisè, la persiana han abaixat, així ho podran fer tranquils, com sempre en la intimitat. Després ella es vestirà, li diu que ha d’anar a un concert, cantarà el seu amant, tocarà velles cançons.  Les que un dia el va inspirar sota aquella nit d’estiu, una noia de fa uns anys, no recorda ni el seu nom. A la platja, allà mateix, tots dos es van despullar i el camió d’escombriaires va parar per espiar.  A la ràdio del camió una dona està parlant, ha trucat per explicar que altre cop s’ha enamorat d’un client que ja fa temps els matins li compra el pa. I per fi ell s’ha atrevit a convidar-la a sopar.  Voldrà anar de natural però està tot tan estudiat, i ella ho nota i no diu res, que bé estan al restaurant. Mentrestant just al costat, sota d’una taula hi han dues mans que s’han trobat, fan manetes d’amagat.  Tanta gent vol comprar més minuts per estimar. Tendes de rellotges grans; és la moda que ha arribat.  Hi ha també al restaurant la parella que ha trencat, el cambrer se n’ha adonat, serà més discret que mai. L’home diu que no pot més, que necessita tornar, que té tant de fred al llit, i ella es posa a plorar.  Ara s’agafen la ma, diuen que ho intentaran, i demanen el cafè però el cambrer porta xampany, el dels brindis especials, els d’amors ressuscitats, que la vida són dos dies com per deixar d’estimar.

Andreu Rifé - Ping Pong

(lletra: viasona.cat)

M'agrada el ping pong

A ningú li agrada que el truquin a casa a les cinc del matí. Em molesta molt que m’arribis tard amb el fred que fot, una hora aquí dret. Però que no te n’adones que això és un suplici? No podem seguir així. Però que no te n’adones que l’amor entre els dos està tan malferit? Perquè m’atabales donant tot el dia la teva opinió? Cal que et repeteixis dient-me el que penses de tots els meus actes? A veure si entens que ja sóc prou grandet per caminar solet per aquests mons de déu, que tu ja ets prou grandeta per parar de fer el tonto i deixar fer als demés. Més val que ho deixem, que la vida són dos dies, que m’agrada el ping pong, mentro escolto Pink Floyd a la llum del matí. Ja portem dos mesos des que vas marxar i no sé res de tu. Com a mínim podries agafar-me el telèfon, que començo a inquietar-me, tinc ganes de sentir-te. Només et demano que parlem un moment per sentir-nos la veu, que segur que també tu estaràs impacient per saber sobre mi. Estic poc a casa perquè està molt trista i li falta color. Que el meu llit se’m fa gran, que les nits se’m fan llargues, que no dormo mai bé, el capçal que em grinyola. Em rebolco amb neguit, la teva nevera feia molt menys soroll, i quan esmorzo poso el 3/24 per no sentir-me sol. Més val que tornem, que jo sé que m’estimes, i que encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu. Que jo encara no he rentat el teu mocador groc per sentir olor de tu.

Andreu Rifé –  Ping Pong

(lletra: viasona.cat)

Avorrim

La veïna s'ha avorrit, finalment del seu marit, ha sortit per aquella porta i mai més li farà el llit. El porter del meu veïnat, com també està avorrit, s'ha comprat pinzells i teles. Pinta quadres d'amagat. L'Òscar també està avorrit de veure-la i no actuar, fins avui que ha decidit atacar-la disfressat de Superman. I fa un any, jo avorrit en una habitació d'hotel, per això em vaig decidir a sortir per passejar, no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans. Treu-me de l'avorriment. Els de baix estan avorrits un dissabte havent dinat, per això se'n tornen al llit a desfogar ansietats. El gos del cinquè primera estava trist bordant sempre al balcó. Ahir es va decidir avorrit a saltar per plegar i tancar el teló. I fa un any, jo avorrit en una habitació d'hotel, per això em vaig decidir a sortir per passejar, no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans. Treu-me de l'avorriment. Asseguda estaves, quieta en el seient, mirant la finestra que alguna cosa et distragués. Fins que, en apropar-me, et vaig preguntar el nom, i tu em vas respondre: treu-me de l'avorriment. I tu em vas dir: treu-me de l'avorriment.

Andreu Rifé - Ping Pong