El pallasso

El pallasso plora al mig de la pista. Les seves gràcies no fan riure ningú. L'eco d'antics aplaudiments ressona entre els seients buits de carn, inoportú. El pallasso ja no ho serà mai més, i més després d'aquesta gran derrota. No té altre nas vermell que el que ha fet un cop de porta sota l'influx de licor barat i furtiu, begut de nit. 1, 2, 3 i ja no hi és, no queda res al mig de la pista... Només la corda del trapezista oscil·la lligada al coll d'un home vell.

Kitsch – Kitsch

(lletra: viasona.cat)

Oració

Deixeu que els nens vinguin a mi, deixeu-me sentir la seva pell a prop, l'escalfor de cossos menuts i fràgils. Deixeu-me divertir amb els tendres infants, destrossar la seva innocència d'àngels, tacar de sang les meves mans infames. El seu infern serà el meu rosari, jo necessito d'ells, jo necessito estar-hi. Deixeu-me tastar el seu encant, deixeu-me destrossar els tendres infants, tacar de sang les meves mans infames. Deixeu que els nens vinguin a mi.

Kitsch – Kitsch

(lletra: viasona.cat)

La pell

Avui m'he posat les dents i les cames dels diumenges, he agafat el bastó negre i el barret de les visites. Avui m'he mostrat atent, dolçament imprevisible, he lluït el meu encant i m'he fet irresistible. Ara em puc permetre el luxe de no fer res i distreure'm, i cada cop fer-la més grossa sense treure'm la disfressa. Avui m'he posat la pell i el somriure reversible, he adoptat un gest prudent i l'idioma del cinisme. Avui m'he sentit content, un plaer indescriptible, he tornat a ser dolent i m'he fet imprescindible. Ara em puc permetre el luxe de no fer res i distreure'm, i cada cop fer-la més grossa sense treure'm la disfressa. Quan em sento més idiota és quan em sento més segur, és quan sóc prou miserable per poder riure'm de tu. Quan em sento més idiota és quan em sento més segur, és quan puc enamorar-me que ja no em fa por ningú.

Kitsch – Kitsch V

(lletra: viasona.cat)

El titella

El titella, amagat, no és una joguina, és un nen malalt. Dins el bagul, tancat, cavil·la maleficis, prepara la venjança amb tranquil·litat. El titella, amagat, ha pactat amb el diable, els seus ulls de mentida ara poden odiar. Ha promès venjar-se de les altres joguines, dels nens malvats que un dia el varen condemnar. El titella, amagat, no té alternativa, tu l´has condemnat.

Kitsch – Kitsch

(lletra: viasona.com)

Confessió

Al final, cauré de genolls, suplicaré que algú em faci mal, que em matis. Al final, hauré de mossegar-me els llavis, hauré de callar o hauré de mentir. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. Jo ja he vist el que havia de veure i ja he negat el que un dia em vaig creure. I ara sóc el fill d'un temps, el fill d'una neura, sóc el fill maleït que un dia vau perdre. I no suplicaré que em salvis.

Kitsch – Kitsch II

(Lletra: viasona.cat)

Presó mental

Quiet dins una capsa humida, amb el sol de fora a estones amb mi, apartat del món per força, comptant amb ràbia els dies, veient passar formigues al meu costat. Gris en una capsa grisa, covardament caçat, dormint sol cada vespre, somiant que no m'afecten ni el fred ni la calor dins el meu cap. I no m'afecten ni el vent ni la pluja. Encara que no ho sembli no hi ha pitjor tortura que pensar.

Kitsch - kitsch