Són instints

Un amic m'ha trucat Aquest matí s'ha llevat I feia un gran dia Per un moment li ha semblat Que tot era molt més clar Que tot ho comprenia Diu si avui vull anar A veure aquella presó Que hi ha a dalt a Sant Julià És un lloc misteriós A sobre el Congost Després de Celrà. Són instints que tenim Sensacions que vénen de dins Allà dalt m'ha explicat Que una amiga ha deixat El noi amb qui estava I és que últimament No se'ls veia contents Ell ja s'ho imaginava Diu que va començar Quan li van presentar Aquell noi ple d'alegria Es varen mirar Van riure i ja està Ell ja ho intuïa I jo li he preguntat Com està l'amic que han deixat? I està encantat de la vida! Quan la cosa no va Val més deixar-ho estar, no furgar la ferida Són històries de sempre Errors i encerts I és que costa d'entendre Per què, per qui, per on… Una casa amaga un misteri Una pedra té molts i molts anys Una vida ve d'una altra vida És fàcil caure en paranys Són instints que tenim, històries de sempre Són cançons que costen d’entendre.

Sanjosex - Al marge d'un camí

(lletra: viasona.cat)

No hi ha mirades

No hi ha mirades com les d'abans no hi ha grans festes ni trons ni llamps no hi ha receptes, no hi ha sopars no tinc espelmes pels meus altars No hi ha esperances com les d'abans no hi ha futur sense un engany però jo vull creure, vull somiar que un futur meravellós arribarà No hi ha projectes, no hi ha veritats no hi ha sorpreses ni convidats ni les fugides són com abans no hi ha més terres als oceans No hi ha esperances com les d'abans no hi ha futur sense un engany però jo vull creure, vull somiar que un futur meravellós arribarà No hi ha esperances com les d'abans no hi ha futur sense un engany però quan et busco t'estàs girant quan res no quadra tot plegat és un engany.

Sanjosex – Festival

(lletra: youtube bankrobberbcn)

Dia a dia a dia

Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia aixeca't i dutxa't, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i fitxa i puja l'escala, saluda i tenca la porta i mira la taula. La feina prevista, un dia a la vista, fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment. Correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes, un dia que arrenca, reunió immediata. Tensió a la sala, tensió a l'esquena. De nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa. Tornem a pujar, una trucada, ets tu... Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia i passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son prò treballes. Visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent! Hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa una altra vegada tots a treballar. I ja són les cinc, i arriba la nyonya, la son s'apodera, s'apodera de mi... Hora de plegar, me'n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi... aixeca't i dutxa't, esmorza i vinga va!

Sanjosex – Temps i rellotge

(lletra: viasona.cat)

Coses meves

Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar, quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll mires llibres d'amagat, busques claus de llocs tancats, investigues les històries que s'amaguen en les coses... Et sents com un lladre intrús encobert per les parets sense cap moralitat fas les coses perquè vols. Ets un nen amagat dins la cabana que t'has fet amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves... És el món particular amb la lògica de tu mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú, ni l'amic més estimat, ni l'amant més desitjat, ni la cosa més bonica, ni l'amor de la vida... És el meu racó de món on ningú jutja les meves coses. Si em pregunten que què penso, jo sempre dic: "res... són coses meves...". T'agrada passar per llocs solitaris i emboscats, somies trobar princeses oferint-se despullades, enmig d'una clariana de xifrers i de pollancres. Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure... Has comès assassinats, has fet coses immorals. Has matat un miler d'homes, has fet l'amor amb mil dones. Has volat entre terrats per anar a un altre món. I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions... És el món particular amb la lògica de tu tot es pot imaginar, imagina que ets algú que ha viscut cent milions d'anys i coneixes les mentides i ningú et fotrà mai perquè tens sabiduria... És el meu racó de món on ningú jutja  les meves coses. Si em pregunten que què penso, jo sempre dic: "res... són coses meves..."

Sanjosex – Temps i rellotge

Diumenge

Sento com es mouen les fulles i branques d’aquests arbres. El soroll de la pluja que cau i del vent que l’acompanya. Allà lluny veig les llums en filera d’alguna carretera. I a ponent la claror del capvespre darrera les gavarres. Penso en coses que mai puc pensar perquè no hi ha temps. De res! Avui perdo el temps sense mesura. Divagant, busco llocs que conec dins el paisatge. Disfrutant de les últimes hores de sol de la setmana. I avui camino aquest camp ple d’espígol. I demà m’observa esperant que sucumbeixi, i no vull... ! Canto mirant l’horitzó amb la vista borrosa, voltant, sense fi ni rumb en la mirada. Dispers, penso en tot i en res a la vegada. I demà seré aixecat aviat de matinada. I avui camino aquest camp ple d’espígol. I demà m’observa esperant que sucumbeixi, i no vull... ! I avui ui ui ui. I demà, na na na. Pensaments de diumenge esperant la setmana que comenta. Que comença demà

Sanjosex – Temps i rellotge