Coses meves

Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar, quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll mires llibres d'amagat, busques claus de llocs tancats, investigues les històries que s'amaguen en les coses... Et sents com un lladre intrús encobert per les parets sense cap moralitat fas les coses perquè vols. Ets un nen amagat dins la cabana que t'has fet amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves... És el món particular amb la lògica de tu mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú, ni l'amic més estimat, ni l'amant més desitjat, ni la cosa més bonica, ni l'amor de la vida... És el meu racó de món on ningú jutja les meves coses. Si em pregunten que què penso, jo sempre dic: "res... són coses meves...". T'agrada passar per llocs solitaris i emboscats, somies trobar princeses oferint-se despullades, enmig d'una clariana de xifrers i de pollancres. Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure... Has comès assassinats, has fet coses immorals. Has matat un miler d'homes, has fet l'amor amb mil dones. Has volat entre terrats per anar a un altre món. I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions... És el món particular amb la lògica de tu tot es pot imaginar, imagina que ets algú que ha viscut cent milions d'anys i coneixes les mentides i ningú et fotrà mai perquè tens sabiduria... És el meu racó de món on ningú jutja  les meves coses. Si em pregunten que què penso, jo sempre dic: "res... són coses meves..."

Sanjosex – Temps i rellotge