Prenc un flascó de
vi i entre les flors bevia. Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em seguia. No sap beure,
per sort, la lluna, bona amiga, i la meva ombra mai la set no l'angunia. Quan
canto, vet ací la lluna que s'ho mira; quan em poso a dansar, l'ombra em fa
companyia. Quan s'acaba el festí, els convidats no em fugen: vet ací una
tristor que mai no l'he tinguda. Si me'n torno al casal em segueix l'ombra
muda, i una mica més lluny m'acompanya la lluna.
El Fill del
Mestre – 78
No hay comentarios:
Publicar un comentario