Caminant sota un fil
molt prim tinc por sols d'ennuegar-me per cada pas un suplici, caic, però tinc
més vides que un gat. Si el que tu vols és obrir un calaix nou, tenca el
d'abans o t'enganyes, si el que tu vols és mirar-me, no et giris d'esquena quan
cal. Uoooo, no siguis bocamoll uoooo, cal que siguis franc, Uoooo, cal que
siguis llest uoooo, cal que siguis, uoooo, cal que siguis gat. Mitjanit tothom
al llit, els gats són pards, ningú no els veu, llepafils, un xic esquerps, gats
de cendra, nets i polits, amb el morro fi, ambel morro fi... Un oblit pot ser
un bon record, com un juguet de quincalla, prou promeses, maranyes prou, són
per trencar-les d'un cop Uoooo, són per trencar-les d'un cop uoooo, cal que
siguis franc, Uoooo, cal que siguis llest uoooo, cal que siguis, uoooo, cal que
siguis gat. Prou manies de cotó fluix et faran mal, un bon consell, pots
deixar-ho estar, puja al teulat a fer: miau miau miau Passa't la nit miolant,
no estiguis trist, no és tan gros, deixa els plors, el mal de cor, deixa't de
punyetes, vols! Tindràs
més vides que un gat.
Adrià Puntí
– Pepalallarga
No hay comentarios:
Publicar un comentario