Al país de l'olivera

Al país de l'olivera hi ha un riu de paper, unes galtes color terra i un somriure d'argent. Al país de les riberes hi ha un canyar sota els estels i un mural de fulles seques a l'ombra d'un taronger. Al país de l'olivera. Al país que dorm a l'era hi ha polsim de fruites velles, bicicletes entre sèquies, arracades de cireres, al país de les teulades hi ha besos d'aigua llimó, arrapades a les cames, parotets a dins del cor. Al país que dorm a l'era. Al país de la infantesa hi ha il·lusions a les palpentes. Al país que jo ara enyore hi guarde un tresor secret, un lligam que mai no es trenca, un amor que mai no es perd. Al país de cases blanques hi ha pins banyats en sal, margallons entre baladres, peus descalços dins el mar, al país de les marines hi ha un sol roig a les vesprades, catxirulos a les platges i uns dits pentinant onades. Al país de cases blanques. Al país de les rialles hi ha raïm a les porxades, ametles i olives negres, un arròs fet amb costelles, al país de les costeres hi ha llaüts i guitarrons i la veu de les rondalles pessigant les emocions. Al país de les rialles. Al país de la infantesa hi ha il·lusions a les palpentes, somnis dibuixats a l'aire, promeses a les orelles. Al país que jo ara enyore hi guarde un tresor secret, un lligam que mai no es trenca, un amor que mai no es perd.

Obrint Pas – Coratge