Tant de bo sigui llarg el viatge, tant de bo que l'equipatge
a cada passa pesi menys. Tant de bo que quan tornis a casa no t'atrapi la
llàgrima als ulls, que passis full. Tant de bo al mentida no vagi mai vestida i
que et porti el vent quan vingui el llop. Tant de bo que la por no s'abraci a
la pena... Tant de bo sigui et sedueixi
el paisatge, tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit, que la nit
no t'apagui l'espelma, que es fongui el neguit tant de bo et donin fil i no et tallin
les ales. Caure sobre vellut, que no et donis per vençut, tant de bo un dia el
nord sigui sud i que t'envolti la gent de mirada transparent. Tant de bo sigui llarg el viatge, tant de bo
que mil paraules valguin més que una imatge. Tant de bo acabi en taules la
partida, que la vida fos més innocent, un joc de nens. Tant de bo passi un tren
cada dia, que la fi del món no tingui final de via. Tant de bo quedi pres qui
empresona, que coneguis la felicitat en persona. Tant de bo dos i dos sumin quatre, tant de bo
creure en la màgia no sigui cosa de tres. Tant de bo que la sang fos germana i
no l'arma dels impotents, que caiguin panys. Tant de bo s'obrin totes les
portes i et rebin amb un “Benvinguts!”. Tant de bo que la vida no fos batalla i
que et tregui a ballar quan balla.
Txarango –
Som riu
(lletra: viasona.cat)
