Cap motiu

Ja no queda cap motiu, per continuar pagant allò que ells van crear i que els va rebentar. Sabien aquest final, callats el van amagar i al seu joc d'especular, la partida es va acabar. Però a ells els 'dóna' igual, eres tu qui està aturat. T'han deixat quasi ofegat i només es barallen per ser els següents i continuar l'engany.  Ja saps el que passarà, uns i altres van manant, les butxaques van plenant, mentre tu et quedes igual, i a l'hora de votar, mil promeses ens vendran, com si res no hagués passat i a tornar a començar. Veus que res ha canviat, la il·lusió es torna a trencar, la ràbia es va acumulant i creuen que com sempre res no va passar.  I ara és el moment d'actuar i capgirar la situació, traçar-nos el camí i avançar amb decisió trencant les pedres de l'odi i la por.

Atzembla -  El teu viatge

 (lletra: viasona.cat)

Crits als carrers

Hem sentit parlar de lluites als carrers, sempre ens van dir que allò eren altres temps, lluites de classe, patronal i obrers, crits als carrers, crits que fèieu quan no es podia alçar la veu, paisatge gris a mida del poder, sempre ens havien dit que tot allò eren altres temps.  Hem crescut amb allò que ens vau regalar, front als diners: escola i igualtat. L'autèntica revolució, als quaderns vau començar. Hem cregut que aquesta lluita havia acabat, que els drets guanyats mai es podrien tombar. Tornem enrere, a temps passats.  Heu tornat a eixir al carrer, i heu tornat a cridar al nostre costat, hem juntat les nostres veus i hem aprés dels vostres punys a seguir lluitant.  I als vostres ulls la història esborra paraules que vau guanyar, que als nostres han de despertar. Que els vostres crits ens donen força, que no callem derrotats, lluitem pel que ens heu regalat.  Hem sentit parlar de lluites als carrers, sempre ens van dir que allò eren altres temps, i aquells que els enyoraven per fi han tornat al poder. La igualtat per al qui la puga pagar. Els hospitals, als amics regalats, treballadors sense treball.  Heu tornat a eixir al carrer, heu tornat a cridar al nostre costat, hem juntat les nostres veus i hem après dels vostres punys a seguir lluitant.  I als vostres ulls la història esborra paraules que vau guanyar, que als nostres han de despertar. Que els vostres crits ens donen força, que no callem derrotats, lluitem pel que ens heu regalat.

Atzembla – El teu viatge

(lletra: viasona.cat)

L’última nit

Els nostres camins ens separen,  el temps de marxar ja ha arribat,  tan sols vull donar-te les gràcies  i dir-te que ens veurem aviat.   I totes eixes aventures,  tot allò que vam viure tornarà  i junts tornarem a somriure,  com si el temps mai no haguera passat.   Recorde tantes alegries,  converses que ens van atrapar,  somnis llunyans i utopies  o simples somriures a un bar.   Històries que amb el temps es fan fortes ,  regals que no es poden comprar,  i que a la memòria ressonen,  tan forts que ningú els pot esborrar.   Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.  Amic, que aquesta nit encara és nostra,  i aprofitem el temps, que ens queda un últim record  que crear, per gravar-se’l al cor  Uououoooh!   Els anys guardaran les promeses,  només ells saben si es compliran,  o si vindran noves sorpreses,  que ens apropen als somnis llunyans.   I si els nostres camins ja no es creuen,  el record mantindrà l’amistat,  i si mai ja no ens tornem a veure,  aquesta cançó ens farà recordar.   Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.  Amic, que aquesta nit encara és nostra,  i aprofitem el temps, que ens queda un últim record  que crear, per gravar-se’l al cor  Uououoooh!

Atzembla – El teu viatge

(lletra: viasona.cat)

Al gran desert

Crida per la vida, al desert la seua lluita, un poble que no oblida, una terra que l’estima. I camina i es fa més llarg el desert de la vergonya, dels que han perdut la memòria, artífexs d’una història que ara ja poc els importa. I camina i el desert es fa més gran!! Fills de la incertesa, de promeses oblidades, il·legals a casa seua, esperances refugiades. Camina i es fa més gran el silenci que els ofega, la ignorància que els condemna, però el seu cor sempre batega, per un futur que els espera I camina i continua el combat. D’un poble en lluita que avui resisteix al gran desert dels ocupats, dels “sense nom” que ara criden al món, conquerirem la llibertat. Crida per la vida, al desert la seua lluita, que no esborra la innocència, les mirades d’alegria. I camina i es fa més gran la il·lusió de veure’ls créixer, on els seus contes comencen i els murs desapareixen, i es refan les velles sendes. Camina i continua endavant. El poble en lluita que avui resisteix... Crida per les dunes del desert mentre el sol li crema, mentre travessa les rutes del despertar d'una terra. I camina... camina... I el desert es fa més llarg, el desert que mai s'acaba, que no abasta la mirada, que pareix que a ningú importa i que entre miratges recorda. I camina amb voluntat ferma, i camina com una fera que s'aferra al poc que li queda i caminant continua el combat... D’un poble en lluita que avui resisteix al gran desert dels ocupats, dels “sense nom” que ara criden al món, conquerirem la llibertat.

Atzembla -  El teu viatge

(lletra: viasona.cat)

El teu viatge

Noves emocions que transformen les antigues mirades, somriures dins del cos que et transporten a les portes d’un món on, ja no existeix la por i esta nit has decidit ja no tornar. El nou camí es dibuixa sols al teu davant, demà serà un gran dia, i esta nit et guiarà. Un nou horitzó, noves formes de pensar l’estratègia, agafar el timó i posar rumb cap a una altra matinada. I el seu nou despertar. I esta nit vols riure, cantar i ballar les noves melodies sota el nou compàs. Comença ja a ‘amaneixer’, esta nit no oblidaràs. I ara obris els ulls i contemples tot un nou paisatge, la foscor d’abans i els núvols d’aquell passat ja es desfan. Dintre del teu mar, preparat per a un nou abordatge. No t’ofegaran i a les fortes tempestes guanyaràs, i una nova nit arribarà. Que el camí siga llarg i que siguen moltes les matinades, més lluny de l’avui, més lluny, sempre molt més lluny del demà, on tampoc t’aturaràs. I esta nit has decidit ja no tornar el nou camí es dibuixa sols al teu davant, comença ja a ‘amaneixer’, una altra nit s’acosta. Que la lluna te trobe preparat per continuar el viatge, que cada matinada et faça fort per afrontar la tristesa quan et vinga a buscar. I tot pot començar ací ara esta nit, i l’horitzó t’espera al final del camí. Comença el teu viatge, bon vent i barca nova!! I ara obris els ulls i contemples tot un nou paisatge, la foscor d’abans i els núvols d’aquell passat ja es desfan. Dintre del teu mar, preparat per a un nou abordatge. No t’ofegaran i a les fortes tempestes guanyaràs, i una nova nit arribarà.

Atzembla -  El teu viatge

(lletra: viasona.cat)