Els nostres camins ens separen, el temps de marxar ja ha arribat, tan sols vull donar-te les gràcies i dir-te que ens veurem aviat. I totes eixes aventures, tot allò que vam viure tornarà i junts tornarem a somriure, com si el temps mai no haguera passat. Recorde tantes alegries, converses que ens van atrapar, somnis llunyans i utopies o simples somriures a un bar. Històries que amb el temps es fan fortes
, regals que no es poden comprar, i que a la memòria ressonen, tan forts que ningú els pot esborrar. Però ara és massa prompte per a desitjar-nos
sort. Amic, que aquesta nit encara és
nostra, i aprofitem el temps, que ens
queda un últim record que crear, per
gravar-se’l al cor Uououoooh! Els anys guardaran les promeses, només ells saben si es compliran, o si vindran noves sorpreses, que ens apropen als somnis llunyans. I si els nostres camins ja no es
creuen, el record mantindrà
l’amistat, i si mai ja no ens tornem a
veure, aquesta cançó ens farà
recordar. Però ara és massa prompte per
a desitjar-nos sort. Amic, que aquesta
nit encara és nostra, i aprofitem el
temps, que ens queda un últim record que
crear, per gravar-se’l al cor Uououoooh!
Atzembla –
El teu viatge
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario