6.3.14

Camals mullats


Cinc de la matinada no esperava que acabarem pels carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrere València banyada., camals mullats. València banyada Pel carrer de cavallers dalt d'una bicicleta vella recorríem la distància i guardava l'equilibri fregant-te amb les galtes l'esquena. Camals mullats, fregant-te l'esquena. Carrer de la Pau, Parterre, Glorieta, semàfor de jutjats, frenada en sec i el dos a terra somrius i et bese . A la dreta govern militar hi ha un tio amb metralleta que ens mira molt mal. Ja saps que passa. T'estime, t'estimo, t'estim. Poetes de la nit que fan que parlen les parets a la València de Blanquita i Estellés. I hem fet música, mètrica , sàtira. Per canviar els teus desitjos Per matar els teus silencis Finestres, balcons que no esperen Benet a la València de la FAI i de Basset. I a cada barri se sent rebombori, unim les nostres forces come together everibody He retrobat l'espurna a l'altra cara de la lluna amb els veïns del Cabanyal i les veïnes deportades de La Punta, l'espurna, l'altra cara de la lluna. I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida T'estime, t'estimo, t'estim Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata T'estime, t'estimo, t'estim Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen T'estime, t'estimo, t'estim. Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases Murs de la metròpoli són de carbó, les línies del metro la nostra presó spray i les parets de colors qui observa els mossos bon observador a la city li és igual per on surti el sol, sap que si aixeco el cap només hi veig pols. El barri somriu perquè no estem sols parem els seus pals, exemples són molts però cadascú amb el seu entorn xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món. Joventut i experiència referents potents des de Sants fins a València No hi ha tanta diferència la ciutat té barrots de ferro, Barna, Sants, València porten les seves credencials La Gossa Sorda Pirat's Sound Sistema Heu sentit l'olor a podrit de traïció bellesa morta i violència o és que algú ha dit el nom de València. En l'aire barreja de fem i salobre i sota terra la mort, la mort al metro dels pobres.

La Gossa sorda -Saó

(lletra: viasona.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario