L'hivern no acabarà mai més, el fred ha entrat per sempre en
els racons inhòspits del meu pis. Aquesta
ciutat no em porta sort. Odio tant aquests carrers per on mai més no tornaré a
passar... Caldrà que sigui sempre així l'un
darrera l'altre eternament com aspes d'un molí de vent. Com el fum es dilueix
al vent, la distància esborra el pensament. Aquesta nit me n'aniré d'aquí. Un dia vas mirar-me i em vas dir: - Vull que
siguis sempre més per a mi, em fas tanta falta com la llum del sol". Petits
retalls, anècdotes d'ahir, ens vam prometre però no ens vam complir. Som només
dos estranys en el mateix camí. Tots els
enigmes de la nit sorgien en el teu mirar: el sol va brillar només per a tu i
per a mi. Però a força de petits pecats,
de lentes persistències, deixem que el temps se'ns escapi de les mans. Caldrà que sigui sempre així l'un darrera
l'altre eternament com aspes d'un molí de vent. Com el fum es dilueix al vent, la
distància esborra el pensament. Aquesta
nit me n'aniré d'aquí.
Joana
Serrat - The Relief Sessions
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario