Internacional pirata

Internacionaaal pirata. Internacionaaal pirata. Creus i cadenes que empeny la tempesta rialles i voltes regides per daus que bé remena la providència tombats els obstacles cremats els contactes, esclaus d'un jorn aparentment infinit. El somriure ens delata, la mirada de lladres condició o bandera enviem a galeres un "brillo" a les dents fa que ens reconeixem,  aquell "brillo". Internacionaaal pirata. Internacionaaal pirata. Homes i dones de la bona esperança aquella què no es perd en cinc entrepusades, constants i tant fràgils  enemics de la lluna brindem per l'espurna si ens troba un tresor, i si ens trenquen les copes viatgem a l'alguer on te'n busquen de noves si vius la teoria que el kikillo sap bé. Si no m'emprenyes .....no t'emprenyaré sol mi menor re mi menor. Si no fas preguntes....igual respondré. Si observo la vida.......potser m'entendré. Internacionaaal pirata. Internacionaaal pirata. Fas cara de pirata, ens trobem a cada puta cantonada!

Anita miltoff- Recordes el 2 d'abril de 2001?

(lletra: viasona.cat)

Tram

Lentament com un gos vell vaig enterrant petons que mai havíem de trobar ara fan mal, viuen burxant fràgils com a esquerdes a un glaçar el sol ben alt, un campanar brama melodies a difunts.  Estarem bé a ras del cel ho guardarem en un desert a prop del mar. Estarem bé lluny del mal temps, llogarem sol, fora present.  Es va fent fosc ja sóc mussol, un bar obert, eixugo la impotència en un got net vius al desert a prop del mar. Les ninetes més tristes de l'orient les ninetes més dolces de l'orient.  Estarem bé a ras del cel, ho guardarem en un desert a prop del mar, estarem bé lluny de la gent.

Anita Miltoff  - Gràcia

(lletra: viasona.cat)

Tardor

Santa Eulàlia està plorant i les grives s'obren pas, l'agost un vell amant que amb els anys veurem més clar. Sucedanis i babaus es barallen a palau setembre torna a ser aquell avorrit esquer. Comença la tardor hi haurà feina, hi haurà amor. Vull fulles als carrers i ganyotes al celobert. Ha triomfat el color groc l'alegria és als balcons. Escrivim el què vam ser en retalls de l'independent. Per un cop a la vida vull que arribi la tardor. Bullirem l'oblit, bombolles d'anís Santa Eulàlia riu... La gent vol ser feliç. Aquesta tardor aparentment gris de sobre pareix un petit estiu.

Anita Miltoff –Gràcia

(lletra: viasona.cat)

Gràcia

Hiverns que ens empaiten i semblen intractables, els peus i el cor s'han gelat. Cadenes de penes i rialles, el fred en fa tenalles, eixorden els camins. Monstres amb pells d'hores salvatges salten com les cabres esnifen pols andina. Cadenes de penesi rialles, el fred en fa tenalles, eixorden els camins. I farem un viatge al sol, geleu-vos valtros en un gran descapotable on lluir el nostre fracàs. Hi vindran les llunes més desfetes. Amb més ganes. Més rialleres que avui vaguen per l'espai. I si veiem que la llum ens empalaga buscarem l'ombra més llarga on el sol cremi tranquil. Punto ciego, vallfogona 29, l'encant g, ca la saida. Solàtics, hidrogen i civada, el cotxe es posa en marxa el sol es fa cansívol. Fugir no és sempre tan viable, ens cau la pell salvatge, enyorem el canigó. I donarem voltes, voltes a la terra com superman a la primera per reconèixer el què hem perdut. I tornarem a la gràcia arravalera de bodega i places velles que ahir assetjaven els moderns i aquí estem, anar fent, veient els dies passar, tots iguals i diferents, ni hereus ni reis, Gràcia independent.

Anita Miltoff – Gràcia

(lletra: anitamiltoff.com)

Firaires

Sol pioc davant d'un mirall, grans ofertes l'ombra es fa més gran, el fum de les pomes i el cotó és l'única boira als autos de xoc, el cel, la pols, el ras, càmping dels desvalguts, arriben els firaires. Farts de cel·les de futur i parcs concentració, visca l'aire lliure llibertat per anar canviant, ara pujo a una avioneta ara viatjo en un sofà. 50 passes 25 sort 25 fred, fitxes verdes, beneïdes, fitxes verdes que encara guardo amb dues fotos velles. I penso en aquella noia  asseguda a una tassa de cafè. Que un dia normal em va ensenyar a estimar. Tan sols en una tardor vam aprendre a estimar-no sense fer-nos mal. Quantes voltes vam desitjar amagar-nos al carro dels firaires quan marxaven a una nova ciutat. Una nova realitat.

Anita Miltoff – Gràcia

(lletra: viasona.cat)