Hiverns que ens
empaiten i semblen intractables, els peus i el cor s'han gelat. Cadenes de
penes i rialles, el fred en fa tenalles, eixorden els camins. Monstres amb
pells d'hores salvatges salten com les cabres esnifen pols andina. Cadenes de
penesi rialles, el fred en fa tenalles, eixorden els camins. I farem un viatge
al sol, geleu-vos valtros en un gran descapotable on lluir el nostre fracàs. Hi
vindran les llunes més desfetes. Amb més ganes. Més rialleres que avui vaguen
per l'espai. I si veiem que la llum ens empalaga buscarem l'ombra més llarga on
el sol cremi tranquil. Punto ciego, vallfogona 29, l 'encant g, ca la saida. Solàtics,
hidrogen i civada, el cotxe es posa en marxa el sol es fa cansívol. Fugir no és
sempre tan viable, ens cau la pell salvatge, enyorem el canigó. I donarem
voltes, voltes a la terra com superman a la primera per reconèixer el què hem
perdut. I tornarem a la gràcia arravalera de bodega i places velles que ahir
assetjaven els moderns i aquí estem, anar fent, veient els dies passar, tots
iguals i diferents, ni hereus ni reis, Gràcia independent.
Anita Miltoff –
Gràcia
(lletra: anitamiltoff.com)
No hay comentarios:
Publicar un comentario