Vull satisfer el
meu instint, assaborir un altre triomf, per oblidar que existim. Sols per
morir-nos a poc a poc. Vull saber que, dins de mi, existeix algun desig, per
oblidar que existim. Només per morir... Tant costa d’admetre? Fa temps que ens
hem desviat. Fa temps que l’aigua ens arrossega a un final desesperat. A aquest
pas, demà el sol ja no eixirà. Demà l’escletxa es farà gran, més gran, més
gran, més gran... I ja no podrem fer res! I si algun cop vaig dubtar, va ser
només per un instant. A mi, no em cal... És de covards. Jo ja no aprenc dels
meus errors! Si cal, signaré un paper, sense veure el que hi ha escrit. A mi,
no em cal... És de covards. Jo ja no n’aprenc... em costa d’admetre-ho! Fa
temps que ens hem desviat. Fa temps que l’aigua ens arrossega a un final
desesperat. A aquest pas, demà el sol ja no eixirà. Demà l’escletxa es farà
gran... Ja no podrem fer-ne res! Què vas fer? No hi ha cap secret: Quan no et
saps el teu paper, tot surt tan malament... Vas pensar després d’actuar. Què
vas fer? No hi ha cap secret: Quan no et saps el teu paper, tot surt
malament... Vas pensar després d’actuar. L’escletxa es fa gran... I ja no
podrem fer res!
Inèrcia - No és
cap simulacre
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario