S'atenua la llum.
Al delta l'aire vibra pel batec d'unes
ales, amb el claqueig dels ànecs. S'estronca la suor, s'obren els llavis al
tast fresc de la síndria. Al laberint
dels ulls hi ha un gest nostàlgic, la pell besa la pell i la tristesa amaina.
Pere Vilanova -
Una magrana d'astres ( poema de Carles Duarte)
(lletra: perevilanova.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario