Martina

Tantes ombres i encara junts, tants acords m'han parlat de tu. Quan no em mates, em dons impuls, no esperava que fos tan cru. Però t'estimo tota el teu ser m'esvalota i em queda mitja vida per morir una estona cada dia en l'infinit del teu melic. Tantes normes ens han traït tants defectes que no he polit no entenc com tu pots seguir aquí estimant-me cada matí. Visca la revolta que et torna fera i solta a vida que somiàvem per destí la vida que guardàvem per fugir d'aquí... Feia fred quan tu no hi eres, vaig buidar les papereres de mals records vaig sentir que t'estimava més que mai quan t'enyorava... que estúpid sóc.

El Fill del Mestre - Ha calat foc a la casa

(lletra: viasona.com)

1 dia qualsevol

Després de tants dies de boira el sol t'il·lumina la cara i dóna bo sortir a fer un volt, es podrà estendre la roba al balcó i tenir els ulls mig clucs, aquest migdia amb la claror. Quin munt de colors que amagava la grisor dels meus dies imperfectes, quin munt de raons per a creure un altre cop en un dia qualsevol. Les orenetes tornen a migrar, ta filla va descalça i té el televisor apagat, tu em preguntes si sé on vam deixar l'última tarde amable sense tira'ns res al cap. Quin munt de colors que amagava la grisor dels teus dies imperfectes, quin munt de sabors que amagaven els teus cors, tot i que no els conec tots.Després de tants dies de boira el sol t'il·lumina la cara, estàs tan guapa que em fas por, hauríem de follar molt més amor, desconnectar la vida del soroll d'uns temps traïdors. Quin munt de colors que amagava la grisor d'aquests dies imperfectes, quin munt de raons per a creure un altre cop en un dia qualsevol. Quin munt de sabors que amagaven els teus cors, tot i que no, tot i que no, els conec tots.

El fill del mestre - Ha calat foc a la casa

(lletra: viasona.cat)

Petita Festa

Prenc un flascó de vi i entre les flors bevia. Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em seguia. No sap beure, per sort, la lluna, bona amiga, i la meva ombra mai la set no l'angunia. Quan canto, vet ací la lluna que s'ho mira; quan em poso a dansar, l'ombra em fa companyia. Quan s'acaba el festí, els convidats no em fugen: vet ací una tristor que mai no l'he tinguda. Si me'n torno al casal em segueix l'ombra muda, i una mica més lluny m'acompanya la lluna.

El Fill del Mestre – 78

110 colors

Recordo la tempesta i un llit de color fúcsia enmig del blau la finestra tapada amb un quadre on Uma Thurman posa en "plan fatal" i una cançó mullant-se amb la pluja al teu balcó Cent-deu colors entre els teus llavis i les meves pors l'amor sota un pseudònim mirava de reüll els teus cabells jo era pintor de quadres impossibles amb la impaciència del meu pinzell i em feien por les tardes sorolloses del record jugava amb foc i el foc cremava un i cada segon Tenies un Agost de ciència-ficció tenies mar a les sabates i un país de flors tenies un amor per caure veloç i escapar-se a trenc d'alba just quan surt el sol Recordo els South San Gabriel i el cava barallant-se en el meu cap petjades sorolloses ritme ràpid i aquell rellotge que no es va aturar i una cançó jugant, amb la teva roba interior 110 colors entre els teus llavis i les meves pors Tenies un Agost de ciència ficció tenies mar a les sabates i un país de flors tenies un amor per caure veloç i escapar-se a trenc d'alba just quan surt el sol 

El fill del Mestre - Aquella estranya mania de creure en la vida