110 colors

Recordo la tempesta i un llit de color fúcsia enmig del blau la finestra tapada amb un quadre on Uma Thurman posa en "plan fatal" i una cançó mullant-se amb la pluja al teu balcó Cent-deu colors entre els teus llavis i les meves pors l'amor sota un pseudònim mirava de reüll els teus cabells jo era pintor de quadres impossibles amb la impaciència del meu pinzell i em feien por les tardes sorolloses del record jugava amb foc i el foc cremava un i cada segon Tenies un Agost de ciència-ficció tenies mar a les sabates i un país de flors tenies un amor per caure veloç i escapar-se a trenc d'alba just quan surt el sol Recordo els South San Gabriel i el cava barallant-se en el meu cap petjades sorolloses ritme ràpid i aquell rellotge que no es va aturar i una cançó jugant, amb la teva roba interior 110 colors entre els teus llavis i les meves pors Tenies un Agost de ciència ficció tenies mar a les sabates i un país de flors tenies un amor per caure veloç i escapar-se a trenc d'alba just quan surt el sol 

El fill del Mestre - Aquella estranya mania de creure en la vida