Tantes ombres i encara junts, tants acords m'han parlat de
tu. Quan no em mates, em dons impuls, no esperava que fos tan cru. Però
t'estimo tota el teu ser m'esvalota i em queda mitja vida per morir una estona
cada dia en l'infinit del teu melic. Tantes normes ens han traït tants defectes
que no he polit no entenc com tu pots seguir aquí estimant-me cada matí. Visca
la revolta que et torna fera i solta a vida que somiàvem per destí la vida que
guardàvem per fugir d'aquí... Feia fred quan tu no hi eres, vaig buidar les
papereres de mals records vaig sentir que t'estimava més que mai quan
t'enyorava... que estúpid sóc.
El Fill del Mestre - Ha calat foc a la casa
(lletra:
viasona.com)
No hay comentarios:
Publicar un comentario