Cares que no diuen res, sensacions fortes al respirar,
miracles que no són miracles, imatges falses al despertar. Quan vindràs a busca'ns, sentats a la gespa
et sentim passar, no se sent a ningú, ningú, no hi veu a ningú. El més gran comença a parlar, la terra es
queixa del pes que ha de suportar, uooh! la gran massa comença a baixar. Els més petits miren les estrelles, molts són
escoltats, els que se'n van miren, uooh! de tornar. Les màquines desperten l'alba, les pedres
corren sense parar, el vent bufa el nostre cabell, el soroll ens aventa la
pell. Quan vindràs a busca'ns, sentats a
la gespa et sentim passar, no se sent a ningú, ningú, no hi veu a ningú. Recordo quan feia sol, les nits dels somnis
eren de mil colors, tots eren més forts. Fa dies que et busquem, les nits són
massa llargues i mudes. Les fulles cauen
una rera l'altra, els animals volen aprendre a parlar, el silenci ens tortura
la ment, la por ens atura el pensament.
Quan vindràs a busca'ns, sentats a la gespa et sentim passar, no se sent
a ningú, ningú, no hi veu a ningú. Algun
dia et coneixerem, potser demà et descobrirem.
Lax’n’Busto - Vas de punt... o què!!!
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario