Després de tants dies de boira el sol t'il·lumina la cara i
dóna bo sortir a fer un volt, es podrà estendre la roba al balcó i tenir els
ulls mig clucs, aquest migdia amb la claror. Quin munt de colors que amagava la
grisor dels meus dies imperfectes, quin munt de raons per a creure un altre cop
en un dia qualsevol. Les orenetes tornen a migrar, ta filla va descalça i té el
televisor apagat, tu em preguntes si sé on vam deixar l'última tarde amable
sense tira'ns res al cap. Quin munt de colors que amagava la grisor dels teus
dies imperfectes, quin munt de sabors que amagaven els teus cors, tot i que no
els conec tots.Després de tants dies de boira el sol t'il·lumina la cara, estàs
tan guapa que em fas por, hauríem de follar molt més amor, desconnectar la vida
del soroll d'uns temps traïdors. Quin munt de colors que amagava la grisor
d'aquests dies imperfectes, quin munt de raons per a creure un altre cop en un
dia qualsevol. Quin munt de sabors que amagaven els teus cors, tot i que no,
tot i que no, els conec tots.
El fill del mestre - Ha calat foc a la casa
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario