No puc recordar quantes vegades dec haver imaginat que abans
d'arribar al replà l'ascensor s'aturava i quedàvem tancats, fins l'endemà, que
despertàvem com dos amants. No puc ni comptar quantes vegades dec haver somniat
que saltava del terrat per rescatar-te de les mans d'un covard que al pis de
baix està a punt de deixar-te anar. Quan ens creuem i veig que em veus, el meu
destí es posa dempeus i amb un sol gest atura el temps i t'aplaudeix però tu no
el sents. T'he de confessar que hi ha dies que em llevo tres quarts d'hora
abans i vaig a comprar el pa al forn del davant d'on esperes el tram. Per un
instant, per saludar-te mig tremolant, quan ens creuem... Quan ens creuem i veig que em veus, el meu
destí es posa dempeus i amb un sol gest atura el temps i t'aplaudeix, i abans
que es fongui tot el gel et confessa algun secret que tothom sap, però tu no el
sents.
Joan Dausà
– On seràs Demà?
(lletra: youtube Joan Dausà)
No hay comentarios:
Publicar un comentario