Estius a prop d’un far que il·lumina matinades enceses, ressons
sortint del pou, converses disteses. Dansàvem descalços per l’era evadint-nos, fugint de la inquietud. Mil papallones
volaven per sobre teu sembrant el caos, sembrant records. Perfils a
contratemps, siluetes desdibuixant-se en
els murs de pedra. La claror s’obre pas,
les estrelles s’esvaeixen i una pluja
molt suau ens esvera evadint-nos,
sentint a flor de pell. Mil papallones volaven per sobre teu sembrant el caos, sembrant records. Exaltacions
de l’amistat, desinhibicions, complicitats
sembrant el caos… Sota un cel que
ens ha criat, anem al mar i ens capbussem, sentim la immensitat... Emocions descontrolades, sensacions viscudes
intensament.
Caïm Riba – A 306 km
(lletra: viasona.com)
No hay comentarios:
Publicar un comentario