Crida per la
vida, al desert la seua lluita, un poble que no oblida, una terra que l’estima.
I camina i es fa més llarg el desert de la vergonya, dels que han perdut la
memòria, artífexs d’una història que ara ja poc els importa. I camina i el
desert es fa més gran!! Fills de la incertesa, de promeses oblidades, il·legals
a casa seua, esperances refugiades. Camina i es fa més gran el silenci que els
ofega, la ignorància que els condemna, però el seu cor sempre batega, per un
futur que els espera I camina i continua el combat. D’un poble en lluita que
avui resisteix al gran desert dels ocupats, dels “sense nom” que ara criden al
món, conquerirem la llibertat. Crida per la vida, al desert la seua lluita, que
no esborra la innocència, les mirades d’alegria. I camina i es fa més gran la
il·lusió de veure’ls créixer, on els seus contes comencen i els murs
desapareixen, i es refan les velles sendes. Camina i continua endavant. El
poble en lluita que avui resisteix... Crida per les dunes del desert mentre el
sol li crema, mentre travessa les rutes del despertar d'una terra. I camina...
camina... I el desert es fa més llarg, el desert que mai s'acaba, que no abasta
la mirada, que pareix que a ningú importa i que entre miratges recorda. I
camina amb voluntat ferma, i camina com una fera que s'aferra al poc que li
queda i caminant continua el combat... D’un poble en lluita que avui resisteix
al gran desert dels ocupats, dels “sense nom” que ara criden al món,
conquerirem la llibertat.
Atzembla - El teu viatge
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario