Trenco una
branca, res ja no m'espanta, surto de la casa, l'estructura ja no aguanta. Ets
tu qui m'ha penjat aquí dalt, ara no em deixis caure com a un animal. M'és tan
indiferent el què passa dintre les llars, quan obres la tanca, quan tanques les
mans I de taules plenes de menjar, plenes de famílies que no paren de parlar i
de taules plenes de menjar, plenes d'alegries i coses per celebrar. Llenço una
llança i m'omplo de confiança, entro dins la casa i només queda l'esperança. Ets
tu qui m'ha penjat aquí dalt, ara no em deixis caure com a un animal. M'és tan
indiferent el què passa dintre les llars, quan obres la tanca, quan tanques les
mans I de taules plenes de menjar, plenes de famílies que no paren de parlar i
de taules plenes de menjar, plenes d'alegries i coses per celebrar.
Anímic – Hannah
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario