És una estranya
situació, m’he acostumat a la teva olor. No marxis ara, no veus que em trobat
la forma de parlar i no fer-nos mal? Les apostes van cinc a vint en contra de
que continuarem junts. Enviem-los a la merda, què sabran? Envejosos tots ells,
què diran? I si és veritat que no tenim futur... Més motiu per aprofitar ara
que estem junts! És una estranya situació, ara he entès que ets única al mon. I
si desprès del meu gran descobriment encara em preguntes com i per què,
m’exposo cada mati al teu davant disposat a que em trenquis com un mirall.
4t 1ª (Quart Primera)
– Pel-lícules
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario