Que regui per la
pluja que caurà, que els arbres facin fulles perfumats. De la tomba jo m'aixeco
per cantar, ja estic millor. Imagino que imagines com ballar sense parar. I dic
pom, pom, pom de la porta de la noia jo dic pom i jo caic, ai, ai, ai, ai, sóc
pardal, coi, no em faig mal. Vull viure com viuríeu sense mi perquè ell, tu, jo
i vosaltres som nosaltres i ja és trist que tu em recordis baixar el cap, sóc
un pardal dins el llibre com un ciri s'hi barreja un tros de pa. I el pa, pom,
pom de la porta de l'església un tros de pa i jo caic...
Dusminguet –
Vafalungo (tb versió El Belda i el conjunt Badabadoc)
No hay comentarios:
Publicar un comentario