El mort i el degollat

El mort està gelós del degollat, que es mou pel cementiri venerat, i això fa mal. El mort està gelós del degollat, que té una gran historia que explicar, i això és fatal. El mort està gelós del degollat, que va anar a la guerra defensant, germans, veïns i els ideals. El mort està gelós del degollat, que va rebre la clau de la ciutat, el dia del seu funeral. El mort està gelós del degollat, que va anar a la guerra de soldat, i allà l’obriren en canal. El mort està gelós del degollat, que va deixar aquest mon amb un gran final, de traca i focs artificials. I el mort és mort, i s’acabat. Ni un acudit per explicar, és buit de dins com un timbal. El mort és mort, i tant se val. Li claven estaques i ell ni cas, és buit de dins com un timbal. I això fa mal, i això fa mal. Li diu el mort al degollat. I això fa mal, i això fa mal….. El mort està gelós del degollat. Li fa tanta ràbia el seu posat, en plan vedette de carnaval. El mort està gelós del degollat. El puta té al coll un gran forat, i té en el cementiri un club de fans. I això fa mal, i això fa mal. Li diu el mort al degollat.

Nacho Umbert & La companñia - No os creáis ni la mitad

(lletra: nachoumbert.bandcamp.com)