Els ulls se’m tanquen fart d’escoltar-te. Dius que quan més
lluny et trobes més ets tu, més et reconeixes. Estàs jugant amb foc però aquest
és el teu joc. Per si hi vas, recorda que el vidre talla i terra endins, no
deixis que el sol et cremi. Costa dir que no quan et sents fort. El terme mig,
el terme mig, no és aquell punt que deixa a banda i banda el mateix espai, t’ho
estan recordant, sempre. Fuig de la moral del feble, més enllà, de les boires
espesses aterra el teu avió i puja al nou transport. Com gats que salten per
les cornisses, sense por, sé que saps caure dret (sent) El vent de l’abisme al
moll de l’os. El terme mig, el terme mig, no és aquell punt que deixa a banda i
banda el mateix espai, t’ho estan recordant, sempre . La terra es mou, la terra
es mou, mai és igual la llum que ens
il·lumina. Mai és igual, el
motlle canviant, tensa.
Samitier –
Mirador
(lletra: samitier.bandcamp.com)
No hay comentarios:
Publicar un comentario